Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
11 de desembre de 2012
0 comentaris
L’ESGLÉSIA QUE JO VULL, text de Deme Orte (traducció)
L’església que jo vull no és un temple,
ni una catedral, ni un santuari.
No requereix altar, sagrari, púlpit ni bancs.
No és un lloc sagrat ni consagrat.
L’església que jo vull viu en una casa,
i viu al carrer, a l’escola, al taller, a l’oficina.
Està més ocupada i preocupada amb la gent que amb ella.
Ix de casa, va a tot arreu, però torna a casa,
i a la casa descansa, s’alimenta, resa, plora i riu.
La casa de la meua església és acollidora, de portes obertes,
més bolcada cap a fora que cap a dins;
però respecta la intimitat i el descans: hi ha silenci i paraula,
solitud i companyia, aliment i distensió.
L’església de casa es reuneix al voltant del tendur.
Amb una miqueta de pa i vi ens val per celebrar la vida.
A la casa l’important són les persones. Totes són importants.
Totes iguals i diferents, atentes unes a les altres, totes servicials.
La casa de la meua església és un àmbit de llibertat.
L’església de casa és un somni i una aposta.
La meua església és domèstica.
Comparteix això:
Relacionats
HUI UN SOMRIURE
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!