Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 de març de 2009
0 comentaris
L’escola contra el món. L’optimisme és possible
Sant Bernat i Gregori
Projecció de Gomorra al Casal Jaume I, de l’Alcúdia. La pel.lícula serà presentada per l’Adrià Garcia Martínez (de Banyeres de Mariola)
és el títol del llibre de Gregorio Luri. D’aquest llibre vaig saber per un correu que m’escrigué un membre dels blocaires de les Cases d’Alcanar. M’envià un text en què s’hi feia referència. I un dia en què aparegué un text sobre Maria Rúbies, una gran persona i mestra -a més de política-, s’hi tornava a fer referència. Vaig passaar per Ambra, llibreria de Gandia, i m’hi vaig fer. I només he tingut un moment l’he llegit. Totalment recomanable per als que encara pensem que l’escola té remei i, sobretot, per als futurs ensenyants perquè prenguen consciència de quna escola tenim i què poden fer per millorar-la.
No sabia res de l’autor. Sols per les poques referències que duu el llibre. Nascut a Navarra l’any 1955 i resident al Masnou des de 1978. Ha passat per tots els estadis de l’ensenyaments: mestre d’escola, professor de batxillerat i universitari. És Premi Extraordinari de Llicenciatura en Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Té diversos llibre sobre temes filosòfics.
El llibre, com podem llegir a la contraportada, “és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre desemmascara tòpics, asserena els ànims o predisposa a l’acció.” En aquestes frases podem resumir el contingut del llibre. I el que més importa encara és que les paraules de l’autor són les paraules “d’algú que hi tenen anmys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant.” No ens trobarem amb les receptes de psicopedagogs o tècnics ministerials que sols saben que existeix una aula perquè ho han sentit dir als seus fills, que sols saben de l’experiència d’un mestre o professor davant de 30 alumnes (perquè, no ho oblidem, són 30 alumnes els que tenen els grups de 1r, 2n i 3r d’ESO) perqupe lligen algun diari i escolten alguna emissora de ràdio. Aquest llibre, insistesc, és la veu de l’experiència i llença propostes de futur i millora de la tasca de l’ensenyant.
El text consta de:
Presentació
L’especificitat de la pedagogia
La psicologia, la pedagogia i l’escola
La pedagogia i l’autonomia de la comunitat
La situació de Catalunya
La moral i l’escola
La confiança com a virtut pedagògica bàsica
L’escola continua sent necessària
Cruïlles de la transmissió
A manera d’epíleg
I un xicotet fragment del llibre (ara que això de fer-se un “tratge” sembla que popt dur-te a ser “imputat” i no dimitir):
“Sastres, agricultors, mestres i pares
Un home que s’està emprovant un vestit a mida manté aquest diàleg amb el sastre:
-No li sembla que aquesta màniga és com a mínim cinc centímetres més llarga que l’altra?
-No, home! Si doblega el colze així -li respon el sastre-, li queda perfecta.
-Sí, però llavors… fixi’s com em queda el coll! Si doblego el colze, se’m desboca el coll.
-No sigui tan primmirat, home -replica el sastre-. Miri de decantar una mica el cap, giri’l una mica cap a l’esquerra.
-Però és que ara l’espatlla esquerra està tres centímetres més baixa que la dreta!
Finalment l’home surt de la sastreria amb el vestit nou, però caminant com el geperut de Notre Dame. En una cantonada es topa amb dos transeünts.
.Mira -diu el primer-,un esguerrat,. Pobre home, quina pena!
-Sí -respon el segon-, però el seu sastre deu ser un geni. El vestit li ve al pèl.” (pag. 43)
Comparteix això:
Relacionats
Aquesta setmana “també” és de passió…
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!