EXIGEIX:
No veure la convivència com un mer anar tirant o com la gent diu “sobredur la vida com Déu ens done a entendre”. El projecte compartit és quelcom distint a la simple juxtaposició dels projectes individuals.
La història de les relacions humanes passades no ha de condicionar la vida present ni la futura. Front a postures passives, fatalistes o derrotistes, ens possibilita ser autors responsables de la nostra pròpia vida.
Ser conscients de la percepció i interpretació que fem de la vida i del que passa. La visió que tinguem de la realitat limita el comportament. No veu ni intyerpreta elñs ferts de la mateixa manera la persona positiva que la negativa.
No quedar-se en el problema fent-se mal i girant-hi sinó centrar-se en les alternatives i solucions que puguen donar-s’hi.
Tenir en compte les diverses etapes per què esta passant la relació. Perquè és la realityat de la vida la que hem d’afrontar i conéixer el mloment en què està la relació. Açò capacita la persona per tal d’afrontar els esdeveniments.
A manera de síntesi podem dirt amb A. Robbins:”NO HI HA PERSONES SENSE RECURSOS. SOLAMENT HI HA ESTATS D’ÀNIM EN QUÈ ENS TROBEM SENSE RECURSOS”.
Bon dia i BON NADAL.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!