-Mira -li va dir-, les persones que guarden secrets durant molt de temps no sempre ho fan per vergonya o per tal de protegir-se a elles mateixes, de vegades és per tal de protegir d’altres, o per tal de conservar amistats, o amors, o matrimonis, per tal de fer la vida més tolerable als seus fills, o per tal de restar-los una por, ja se solen tenir-ne bastants. […]. No contar-ho és esborrar-ho un poc, oblidar-ho un poc, negar-ho, no contar la seua història pot ser un xicotet favor que fan al món.
(de Javier Marías, Corazón tan blanco)
I després d’aquesta cita, us deixe algun article de la premsa escrita:
No és el huevo, Juan R. Gil (LEVANTE-EMV),
El fuero parlamentario, ¿garantía o privilegio?, Bonifacio de la Cuadra (EL PAÍS),
Usted mismo puede juzgar a Camps, Lydia Garrido (EL PAÍS) i
Preguntas sin respuesta para Francisco Camps, Carlos E. Cué (EL PAÍS).
Ara ho entenc tot… penja la foto també al Féisbuc, xè!