5. Adreçar-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment infantils, moltes vegades pròximes a la debilitat, com si l’espectador fóra una criatura de poca edat o un deficient mental. Quant més s’intente cercar enganyar l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? Si u s’adreça a una persona com si ella tinguera l’edat de 12 anys o menys, aleshores, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desprovista d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat.
6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per tal de causar un curtcircuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. Per altra part, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient o empeltar ideees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments…
(seguirà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!