Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En el tram més alt d’aquestes rendes del treball, una selecta minoria, s’observa que hi ha 125.191 persones, un 1% dels assalariats que han augment els seus sous. El 2013 perceberen més de 90.342€ anuals (més de 6.500€ al mes). El qualsevol cas, el sou mitjà d’aquest grup cresqué fins als 147.320€. Això ha anat paral.lel amb l’increment del patrimoni de vuit de les grans fortunes espanyoles gestionat a través de SICAV -societats d’inversió de capital variable- que augmentà fins a setembre un 12% i superà els 3.000 milions d’euros, segons dades del mercat.

L’èxit de l’estratègia d’eixida de la crisi adoptada per les elits econòmiques passa per un empobriment de la població treballadora: per un costat, mitjançant el descens de les rendes salarials i disminució de la taxa de cobertura de les prestacions de desocupació; i per altre, a través de les retallades i privatització de recursos públics. Las creixent precarització i desigualtat social promoguda pel govern, necessiten legitimitzar-se mitjançant una permanent referència als símptomes positius (prima de risc, creixement de les inversions estrangeres…) i invisibilitza o directament falseja les dades més negatives, com l’abast de la precarització laboral i la desigualtat social.

En aquesta línia són suggerents les paraules de compromís del Papa Francesc que ens ve a dir que la “solidaritat” és “lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la manca de trebal, la terra i l’habitatge, la negació dels drets socials i laborals”, és enfrontar-se, finalment, als destructius efectes de l”Imperi del diner”.