Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
8 de maig de 2011
1 comentari
L’elefant poruc
En un viatge a l’Índia un turista es va quedar bocabadat de veure com un xicotet homenet podia manejar un ramat d’enormes elefants sense que aquests el desobeiren, ni s’hi rebel.laren.
En concret, li cridà l’atenció, que per tal que no s’escaparen els elefants, en un terreny en què no hi havia gàbies, ni tanques protectores, a camp obert, el xicotet homenet simplement els col.locava una corda al coll lligada a una senzilla branca i el ramat d’enormes animals no es movia. Com és possible, que animals amb tanta força i poder, que són capaços de carregar amb la trompa enormes arbres de centenars de quilograms, se senten intimidats per estar lligats a una humil rama!
El savi homenet respongué al dubte del turista: “Molt senzill. Aquests enormes animals, des que eren xicotets i dòcils, han estat lligats a una estaca durant molts anys, cada dia de la seua vida, de tal forma, que ja han interioritzat que quan se’ls col.loca una corda al cap i se’ls lliga a una rama, és inútil escapar-se’n, perquè no podran moure’s. No és veritat, però han estat educats per tal de creure-s’ho”
Aquesta aventura m’ha fet pensar si no ens estarà passant com als elefants. Ens hem acostumat a creure que els diners és el que dóna la felicitat, qui té diners és més important i influent. El diner és la moneda de canvi entre les persones i per tant, “tant tens, tant vals”… i tantes vegades ens ho han repetit, que ho hem introduït en el fons del nostre cor i de la nostra memòria. “Ja no hi ha altra societat possible fora del capitalisme”, deia no fa molt Francis Fukuiama, economista de gran prestigi nord-americà… Per si ens quedava algun dubte els grans “sacerdots” del capitalisme ens segueixen adoctrinant en la “religió” dels diners a través dels seus “temples sagrats”, els bancs, i amb tots els mitjans de comunicació al seu servei… Ells són els primers interessats que ningú no crega que pot haver altra manera d’organització social. Contràriament se’ls acabava la ganga.
(seguirà)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser, tot i el que diu Fukuiama, tot plegat haurà de canviar sisplauperforça; no veig com pot acabar, tot plegat, si seguim pel mateix camí. Em van impressionar molt unes declaracions de José Luís Sanpedro dient que això d’ara ja no és una crisi, sinó el final del sistema, i que, a tot estirar, si s’aconsegueix posar-hi un pedaç, serà per molt poc temps. Els castellans dirien, amb tota la raó, “Dios nos pille confesados”.