Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de gener de 2009
5 comentaris

L’Educació no és un negoci

Sant Vicent de la Roda

Festa patronal a València

Aquest ha estat el títol de la darrera col.laboració meua a la revista bisetmanal Crònica, de la Vall d’Albaida. L’article va aparéixer al núm. 700 , del 16 de gener. Ací us el deixe…

L’EDUCACIÓ NO ÉS UN NEGOCI (o el que és el mateix
“TOTS CONTRA BOLONYA”)

 

Aquest
és el tema amb què en algunes universitats s’han manifestat els estudiants
universitaris en contra de l’aplicació de
la Convergència Europea
en Educació Superior, amb la implantación de l’EEES (Espai Europeu d’Educació
Superior) que comenta a implantar-se en aquest curs i entrarà en vigor el curs
que ve. A Bolonya, Itàlia, va ser on s’aprovaren els acords objectiu de la
contestació estudiantil. I per això el moviment ha rebut el nom de “No a
Bolonya”.

 

Al
llarg del curs passat es dugueren a cap manifestacions, tancades i protestes en
contra de l’EEES al llarg de tot l’Estat, i amb l’arribada dels exàmens finals
cesaren. Abunden els alumnes desorientats i que no estan informats de les
conseqüències de l’EEES, quanta menys información, menys mobilització (ja ho
sabeu sobradament –ací en tenim massa proves del que dic)

 

Les
principals reivindicacions dels estudiants universitaris són:

 

a)   
El tema
econòmic. El nou model d’universitat està orientat cap als estudiants amb més
mitjans econòmics. Posem exemples: els alumnes es veuen obligats a cursar un
màster, les matrícules del qual són molt cares; es creen les beques-préstec,
que pretenen hipotecar els estudiants abans d’acabar d’estudiar (l’Estat ha
establert préstecs per tal de cursar aquests estudis, que els alumnes no hauran
de tornar fins que assolesquen un nivell mínim d’ingressos, que aleshores
comencen a pagar a l’Estat); el principal atractiu dels canvis és la
possibilitat de moure’s per Europa mentre estudien la carrera però tornem a la
mateixa: qui es pot pagar aquests estudis a Europa?, la reforma planteja una
metodologia docent que condemna al treball continu dels estudiants, més crèdits
per treball i més hores de tutories, impossibilitant per a molts combinar
estudis i treball, una cosa necesària perquè alguns universitaris es puguen
pagar la carrera.

b)   
El model
d’universitat. Es privatitza l’ensenyanment universitari, en donar al diner
privat la possibilitat d’entrar a la universitat, i es converteix en un mitjà
del mercat laboral. La recepta és extremadament simple: la financiació pública
se subordina a la prèvia obtenció de “fonts de financiació externa”, és a dir,
privades. Les empreses privades poden entrar a finançar “càtedres”, en funció
dels seus propis interessos econòmics. Al mateix temps, les empreses s’apropien
d’un exèrcit de becaris pagats amb els impostos i que treballaran per a elles i
els seus propis interessos mercantils.

c)    
Els estudiants
rebutgen els plans sobre les titulacions més professionals, ja que es minusvalora
en la vida universitària l’espai adient per a la investigació científica i a la
formació cultural d’alt nivell. Hi haurà diner per a la investigació? On
quedaran carreres com Dret, Humanitats, Filologies, …?

d)   
La financiació
per part de l’estat, mentre la resta de països europeus inverteixen en educació
universitària en torn al 2% del PIB, el nostre país inverteix un 1,2%. Fa quatre
anys, el govern ja es va comprometre en aquest aspecte i encara no hi ha hagut
canvis.

e)   
S’ha creat
l’Agència d’Avaluació de
la
Qualitat
i Acreditació, que serà l’encarregada de decidir els
criteris a adoptar a l’hora d’aprovar o rebutjar els nous plans d’estudi. La
falta de transparència d’aquest oeganisme impedeix conéixer els interessos que representa. Està supeditada al govern de
torn.

f)     
Assenyalen que
en la reforma hi ha molts punts ambigus, i inclús contradictoris, per això el
que reclamen principalment és la informació, que, segons diuen els estudiants,
“les autoritats neguen”. Les seues reivindicacions no són escoltades, ja que a
les reunions que hi ha ni tenen veu o no se’ls té en compte.

g)   
El passat 16
de novembre fou el dia europeu de l’estudiant, i van començar les
manifestacions, tancades i protestes, i han seguit fins acabar el primer
trimestre. Tinc entés que la lluita continua. Si és per motius, EN SOBREN.

  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Veig que la informació t’ha arribat, i veus més clares les queixes dels estudiants, nosaltres no ens queixem que s’establisca un sistema per a millorar la mobilitat, malgrat el mal que puga fer a la docència en català, ni la creació del llibre de titulació on esta tota la informació del que has estudiat per a que puguen reconeixer el que has fet per tot arreu. El problema és quan et venen això, i et claven moltes altres coses que no desitges, és divertit, perquè a això se li diu frau, et venen unes millores, a un preu que desconeixes, i que és molt major que les millores que et posen.

    Per cert aquest nadal s’ha aprovat, aprofitant el moment de trànquil·litat nadalenc del moviment estudiantil una llei que transforma l’actual CAP en un màster. Professionalitzant, o fent impossible a les classes baixes, la possibilitat a ser docents.

  2. Mentre que l’ensenyament és una despesa en forma d’inversió i com a tal n’hi ha que rendabilitzar-la deforma eficient.

    I per això existeixen les beques i els talents com Thomas Edison o Albert Einsteinon entre d’altres on es probable que cap sistema d’esenyament els havera aprofitat.

    On l’intercanvi només és intercanvi i no n’hi ha que confondre’l amb l’ensenyament que només és ensenyament.

    I si l’intercanvi al plà Bologna només serveix per afavorir les llengues amb estat, doncs molt malament anem.

  3. Malauradament la desinformació és molt gran, i costa arribar a tota la comunitat educativa.
    Moltes vegades, per no saber, no ho saben ni els mateixos equips rectorals, i després utilitzen contra els estudiants l’argument que no estem ben informats, quan moltes vegades ens vegem obligats a fer suposicions, que per desgràcia després es compleixen.
    Lluny queda el novembre del 2001, quan PSOE, UGT CCOO, etc., sortien al carrer contra la L.O.U del PP, que no canvia massa de la LOU del PSOE, però és el que té governar…

    En aquesta situació de desinformació i criminalització per gran part dels mitjans de comunicació, sols ens queda, continuar amb la difícil tasca informativa per forjar unes mobilitzacions, que esperem que a l’abril, tinguen un pes encara més gran, que el que vam adquirir el novembre passat.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.