Acabe de llegir Els somriures de la pena, de Manel Alonso i Català, obsequi de l’autor, i Estrella distante, de Roberto Bolaño, préstec de Toni Montes. Pel que fa a Els somriures de la pena, haig de dir que m’hi sentit molt identificat. En molts capítols “quasi” m’hi veia jo mateix. És un llibre farcit de retalls, com podem llegir a la contraportada, de la biografia del Manel Alonso. Són trenta relats de ficció -al meu entendre no veig massa ficció, perdona’m, Manel- i sí molta tendresa, ironia, etc al llarg dels relats. Tot passa al poble de Pouet -ben bé podria ser Benicolet-, poble on, com també podem llegir a la contraportada, trobarem el sabor agredolç dels somriures de la pena. Dels trenta relats, destaque els següents:
- El compte
- El vestit de torero
- Un bon lloc on reposar
- EL sabor de la victòria
- Esperant el pare
- La cabra
- Una excusa com qualsevol altra i
- El iaio.
I pel que fa a Estrella distante, destaque que desconeixia l’autor i m’ha causat una molt bona impressió. El llibre (es fa de bon llegir) se situa en el Xile d’Allende i la dictadura de Pinochet. Se centra en un home (anomenat durant l’època d’Allende Ruiz-Tagle) que, en l’època dictatorial, es farà anomenar Wieder, i serà capaç d’escriure versicles de la Bíblia amb el fum d’un avió de la Segona Guerra Mundial. Serà un dandy de l’horror, assassí i foògraf de la por.
Pel que fa al llibre de Manel Alonso, pot ser interessant per a lectura de 1r o 2n de batxillerat.
PD: Ací teniu un completíssim apunt sobre el llibre de Manel Alonso d’Àngel Cano Mateu:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/199863