Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de juny de 2010

0 comentaris

L’amic nosal3 se m’ha avançat amb la traducció de l’interessant article

de Paco Cerdà (Levante-EMV). En aquest article fa referència al llibre Sortir de l’armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés. Ací el podreu llegir. I solament us vull deixar les tècniques de defensa per tal que, si teniu la temptació de caure en aquest estrés o de cedir davant d’un castellanoparlant, no ho feu.

“El primer suggeriment és “mantindre” habitualment el valencià. Almenys, fins que l’interlocutor afirme explícitament que no ho entén. Que diga que no el parla o no sap parlar-lo, doncs, no seria suficient. Per acostumar-se a les converses bilingües, recomana l’assaig, s’ha de tindre “paciència”, “no donar justificacions del teu comportament” i “evitar les discussions en termes ideològics, històrics o de drets”.

“Tècniques de defensa”

Cas de rebre ataques o crítiques, com “radical” o “maleducat” per resistir en l’ús de la llengua pròpia, els psicòlegs Suay i Sanginés proposen quatre “tècniques de defensa”. Una, la del Banc de boira, consisteix en respondre “pot ser” o “és possible” per desactivar les crítiques. Una altra és l’opció del Disc ratllat: “Entenc el teu argument, però seguiré parlant valencià”. Una tercera, la cansada tècnica de l’Operacionalització, es basa en què l’interlocutor definisca què entén per “obsessió”, “radicalisme”, “matraca” o qualsevol quina siga la seua acusació, fins que es canse. La quarta tècnica proposada, el Reforç de la crítica, consisteix simplement a donar la raó sense fer cas.

Són estratègies per a neutralitzar els atacs i contrarestar les desqualificacions. Si no funcionen, subratllen els autors, sempre es pot recórrer als arguments més sòlids i senzills : “Parle en valencià perquè m’agrada”, “perquè m’és més còmode” o, en últim extrem, “perquè vull”. No es tracta, en fi, de poder parlar valencià en qualsevol context. Sinó de fer-ho sense estrés afegit ni culpabilitat.”