Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de desembre de 2007
2 comentaris
L’ALCÚDIA, poble de bones persones
El fullet ALELUYA del diumenge, 4 de novembre de 2007, en l’apartat dedicat a les nostres parròquies, escrit per Arturo Llin Cháfer, venia dedicat a L’Alcúdia. Us en faig un extracte:
"Municipi situat al marge esquerre del riu Xúquer, que s’estén per l’oest fins la serra de Tous. La vila s’alça a la dreta de l’antiga carretera de València a Xàtiva, al marge esquerre de la Séquia Reial, que passa propet del poble. La població registra un constant augment per l’establiment d’indústries, cosa que provoca un fort corrent migratori. Actualment supera els 10.000 h. La parròquia està davall d’advocació de l’Apòstol Sant Andreu i pertany a l’Arxiprestat de Carlet.
Era una vila musulmana, el rei Jaume I la va donar a Pelegrí de Montagut, juntament amb Carlet; en 1348 obtingué del Pere IV el títol de vila, i es va separar d’Alzira, a la jurisdicció de la qual estigué sotmesa, i passà aquest senyoriu a la família Vilanova. En 1645 es creà el comtat de L’Alcúdia, el primer titular del qual fou Gonçal Escrivà d’Íxar, més tard passaria als Català de Valeriola i, en 1814, al baró d’Albalat i Segart, Antoni de Saavadreda i Jofré.
L’origen de l’església cal cercar-lo als temps de la seua repoblació, en 1251, pocs anys després de la primera expulsió dels moriscos, quan era bisbe de València Arnaldo de Paralta, a causa de les revoltes que ocasionaven. Sembla que compartí el senyoriu de L’Alcúdia amb ell el rector de Sant Andreu de València, cosa que dona peu a posar com a titular d’aquesta parròquia el mateix Apòstol. L’actual temple és un dels més artístics de la diòcesi, és de grans proporcions, sobreïx el seu campanar, de 60 metres d’alçada i la gran cúpula amb rajoletes a l’estil del país; és d’estil neoclàssic i va ser acabat en 1780. El retaule de l’altar major és de talla, de bastant mèrit. Igualment podem destacar el llenç de Santa Bàrbera i un Ecce Homo, que pertany a l’escola de Joan de Joanes. La bóveda fou pintada per Francesc de Vergara, fill de la vila. L’antiga parròquia és avui l’ermita de Sant Antoni.
La patrona del poble és la Mare de Déu d’Oreto, imatge que el papa Innocenci Vé regalà a Pere de Montagut en 1270. La seua festa se celebra el 8 de setembre. I té un annex el caseriu de Montortal, l’església del qual està dedicada a la Puríssima Concepció.
"Municipi situat al marge esquerre del riu Xúquer, que s’estén per l’oest fins la serra de Tous. La vila s’alça a la dreta de l’antiga carretera de València a Xàtiva, al marge esquerre de la Séquia Reial, que passa propet del poble. La població registra un constant augment per l’establiment d’indústries, cosa que provoca un fort corrent migratori. Actualment supera els 10.000 h. La parròquia està davall d’advocació de l’Apòstol Sant Andreu i pertany a l’Arxiprestat de Carlet.
Era una vila musulmana, el rei Jaume I la va donar a Pelegrí de Montagut, juntament amb Carlet; en 1348 obtingué del Pere IV el títol de vila, i es va separar d’Alzira, a la jurisdicció de la qual estigué sotmesa, i passà aquest senyoriu a la família Vilanova. En 1645 es creà el comtat de L’Alcúdia, el primer titular del qual fou Gonçal Escrivà d’Íxar, més tard passaria als Català de Valeriola i, en 1814, al baró d’Albalat i Segart, Antoni de Saavadreda i Jofré.
L’origen de l’església cal cercar-lo als temps de la seua repoblació, en 1251, pocs anys després de la primera expulsió dels moriscos, quan era bisbe de València Arnaldo de Paralta, a causa de les revoltes que ocasionaven. Sembla que compartí el senyoriu de L’Alcúdia amb ell el rector de Sant Andreu de València, cosa que dona peu a posar com a titular d’aquesta parròquia el mateix Apòstol. L’actual temple és un dels més artístics de la diòcesi, és de grans proporcions, sobreïx el seu campanar, de 60 metres d’alçada i la gran cúpula amb rajoletes a l’estil del país; és d’estil neoclàssic i va ser acabat en 1780. El retaule de l’altar major és de talla, de bastant mèrit. Igualment podem destacar el llenç de Santa Bàrbera i un Ecce Homo, que pertany a l’escola de Joan de Joanes. La bóveda fou pintada per Francesc de Vergara, fill de la vila. L’antiga parròquia és avui l’ermita de Sant Antoni.
La patrona del poble és la Mare de Déu d’Oreto, imatge que el papa Innocenci Vé regalà a Pere de Montagut en 1270. La seua festa se celebra el 8 de setembre. I té un annex el caseriu de Montortal, l’església del qual està dedicada a la Puríssima Concepció.
PD: Aquest post va dedicat a totes i tots les i els bons alcudian. Sé que n’hi ha molts. I alguns els vaig coneixent a poc a poc, però de manera molt grata.
Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
M’ha fet gràcia l’article que escriu Enric Morera (BNV) al seu bloc
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…i millors persones! Algun dia t’hauré de fer una visita guiâ pel poble, vist qu’eres un enamorat de tot allò relacionat & la «capital cultural» de la Ribera…