Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Algú recorda l’Ausiàs Marc en castellà que va fer un tal Múgica, fill del Defensor del Pueblo? El darrer cas han estat els 600000 euros pagats a la productora de Quintela, director d’antena de TVV i anteriorment un dels caps d’Intereconomia.

Val a dir que, durant anys, RTVV ha llençat a mans plenes els diners de tots els valencians cap a les productores amigues, els periodistes ultres de Madrid, els contractes ruïnosos amb els equips valencians de futbol ; els drets del València CF i el Vila-real és van comprar per  més de 30 milions i es van vendre per 23. Durant aquests anys, mentre s’alimentava el negoci dels amics, s’ha destruït pràcticament el teixit industrial de l’audiovisual valencià, han tancat la majoria de les empreses de doblatge i s’ha reduït molt la programació per a xiquets i joves.

Els treballadors de RTVV han estat sotmesos a un règim ideològic que ha primat la submissió a l’ideari del PP front als criteris de professionalitat i competència; així s’expliquen molts dels càrrecs del Grup, les veus i les cares més conegudes de la pantalla i la ràdio. Alhora, una gran part dels bons periodistes i tècnics han estat relegats a tasques menors o el silenci i l’avorriment en un lloc semblant al limbe professional. Un balafiament de recursos humans que els ha importat ben poc mentre han degradat la ràdio i la televisió públiques.

Ara, en comptes de donar comptes, encara no s’han aprovat al Consell d’Administració els comptes de 2010, pretenen descarregar contra els treballadors la seua gestió nefasta. Alguns que es consideren progressistes cauen al parany que l’interessa al PP: per al que fan, millor que la tanquen. Sembla que no consideren la importància per a la salut democràtica d’una radiotelevisió pública al servei de la ciutadania. Eixe és l’objectiu: privatitzar tant com es puga i mantenir uns informatius propagandístics. És a dir, continuaran fent el que fan sense cap control públic, tot negoci i manipulació, i encara més castellà.

Per això i molt més que no cap en aquestes ratlles, és més que comprensible que els treballadors vagen a la vaga. Mai no els han volgut mostrar l’informe Pricewaterhouse Cooper sobre la viabilitat de RTVV. Hi tenen molt a amagar. Tampoc no l’han volgut mostrar al CA ni als grups de l’oposició a les Corts Valencianes. Prompte es complirà el termini perquè l’empresa que ha guanyat el concurs per a fer l’ERO, el despatx d’advocats Garrigues, comence a actuar. Sembla que volen deixar-ho liquidat a les portes de l’estiu. Els treballadors i treballadores del Grup RTVV estan protagonitzant en aquests darrers mesos mobilitzacions i protestes davant la més que probable liquidació del Grup. En cap moment, el director general, López Jaraba, s’ha dignat a rebre’ls i donar-los alguna explicació. El mateix comportament superb ha tingut el president del CA, Miquel Domínguez, qui, quan els treballadors li reclamaren una reunió i es tancaren a la seu del CA, es va limitar a negar-se a parlar amb ells tot dient que ell no podia fer res i que això era cosa de la direcció general, amb un posat furiós perquè, segons ell, allò era intolerable. La vaga, doncs, està més que justificada davant l’amenaça de despatxar a més de mil treballadors i el comportament insultant i covard del seus directius.

La qüestió és que no es tracta d’una vaga més ni una empresa qualsevol. Tots ens juguem molt amb RTVV. Si no aturem aquest despropòsit contra el dret a la informació dels valencians, potser, l’any vinent, la retransmissió de la cremà la farà alguna empresa amiga amb els nostres diners. I podrà fer-ho per la pantalla de Canal 9 i en castellà.

Encara som a temps d’aturar la liquidació que projecta el PP contra els drets de tothom sota l’excusa de la crisi. Ells són els culpables de la fallida del Grup, no els treballadors. Aquesta lluita ens representa a tots els qui volem uns mitjans públics, de qualitat, independents, en valencià i al servei de la ciutadania.