Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juliol de 2012
0 comentaris

La societat de consum ens manipula (1)

     Ací estem veient rodar la bola del món que els que tenen diners i poder han convertit en un gran comerç, un gran mercat. La roda del gran negoci ens ensenyarà els seus misteris en pocs minuts. En el seu girar continu ens deixarà veure els aparadors i haurem de contemplar-los fins al fons amb la seua grandiositat i les seues immundícies i ronyeries.

     Veiem primer un immens mercat, inabastable i original. Tot es compra i tot es ven: els productes de la terra i els de la indústria, els de les mans i els de la ment.

     Fins els mateixos dependents del mercat entren en la venda i duen el seu codi de barres. Tot és mercaderia. El joc de les mercaderies és el gran principi del capitalisme, el més influent i el més defensat, per damunt inclús del principi de la propietat privada. L’activitat econòmica del tot es compra i tot es ven, se sometia abans a altres principis ètics, polítics i socials. Avui l’activitat econòmica és un fi en ella mateixa i no se subordina a res. A l’inrevés, la resta sí s’hi subordina.

     Però el treball és ta vida, quelcom tan unit a tu que en part ets tu. I si compren això teu et compren a tu i en reduir-te a objecte de mercat, en part mercaderia, t’infravaloren, et posen preu, o el que és semblant, et menyspreen. No et dirà això la propaganda a l’ús. Et dirà que penses més en les teus necessitats, les teues capacitats, les teues possibilitats. És més, que les eixamples i amplies quan pugues amb tal que tingues facilitats de fer-t’hi. Aconsegueix diners i compra-les. I per tal de tenir diners, treballa. Però pensa que els diners, el treball, les coses, el treballador i la seus necessitat tenen el seu preu, i hi ha algú que influeix en els preus i fins i tot els fixa i reparteix el producte d’aquests factors -treball, matèria i treballador- a gust del repartidor o almenys al seu més gran profit.

     Seguim el fil de la ideologia del mercat. Al treballador sensat no se li pot convéncer que les seues necessitats no es cobreixen mai. Caldrà ampliar-li el seu camp de necessitats i que desitge coses que mai no li feren falta. Han trobat el ressort que no falla. Amb desitjos infinits, les necessitats seran infinites. És molt fàcil produir una sembra constant de desitjos plaents que orientaran certerament els instints fins que prompte les persones influenciades tinguen a cabassos aqueixos desitjos. I es crearan dia a dia infinitat de necessitats, a què anomenaríem capritxos.

(seguirà) 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.