Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest fenomen és freqüent als nostres dies: molt joves viuen amb els seus pares. Segons les dades de l’Iinstitut de la Joventut, el 77% dels joves menors de 30 anys conviuen encara a la casa familiar.

Els pares se’n queixen i els joves diuen que, de moment, no els queda altra cosa que ser "okupes". Algun dia deixaran de ser-ho?

Causes que expliquen aquest fet: una és l’econòmica. La joventut no pot aconseguir una ocupació segura i un contracte fix pel tipus de mercat laboral que tenim vigent. No poden dependre del seu sou.

Una altra causa és el problema de l’habitacle. Tenim una generació anomenada "mileurista" (1.000 euros al mes), i amb aquesta quantitat no es pot comprar un pis. Açò ve agreujat per la mentalitat espanyola de la propietat de l’habitacle i la poca pràctica del lloguer.

Sol dir-se que els joves d’avui són uns egoistes, aprofitats i còmodes. Hi ha casos i casos. Fins i tot hom diu que solament pensen en la gresca. Sí que és cert que són còmodes part de molts joves, però tots no són iguals.

El govern també té la seua responsabilitat: s’han dedicat recursos econòmics als pares, a la classe mitjana, al benestar dels ancians, a la igualtat de la dona, cosa que està molt bé. Però s’ha tingut molt poc en compte els joves i el problema del treball i l’habitacle.

Les famílies també en són responsables: la precarietat laboral ha estat substituïda per la protecció familiar. Molts pares ho veuen com una forma de no quedar-se sols i els joves veuen en la família la seua segueretat.

La joventut a la casa  paterna tenen un bon nivell de vida i a l’hora d’independitzar-se presenten unes exigències elevades: pis, cotxe i el futur ben assegurat.

I l’única conseqüència positiva de tota aquesta problemàtica és que, com que han de prendre decisions sobre la pròpia vida i afrontar els problemes en solitari, tot això contribueix a estimular els recursos i a aguditzar l’enginy, fent-los més creatius.

Per tant, senyors polítics, deixen-se ja de reformes d’estatutets (per al que han fet -PPOE-  no calia haver-ho tocat), de veure quin regal (amb diners de tots nosaltres, no ho obliden) els fa per Nadal el senyor President de les Corts, quin PAI toca aprovar aquesta vesprada, etc. i pensen d’una vegada que el futur són les i els joves. I, així, aconseguiran que el poble valencià siga un poble feliç, amb la seua llengua, la seua cultura i la seua terra. Res més.