La sanitat pública és la perla de la corona. Així l’anomenen en molts mitjans de comunicació. És cert que va ser una gran conquesta dels ciutadans i del govern socialista que aleshores governava, per l’any 1986, que va legislar per tal que la sanitat fóra igual per a tots els ciutadans i de manera gratuïta.
Al marge d’una millor o pitjor gestió aquest servei suposa grans sumes de diner. A causa de les dificultats de mantenir-lo s’escolten veus discordants que advoquen, unes vegades per la privatització, altres per externalitzar determinats serveis (cosa que ja s’està fent en alguna comunitat autonòma, entre aquestes la CAMadrid), i altres que seria convenient que educació, sanitat i justícia tornaren a ser gestionades pel govern central.
Els darrers mesos escolten com determinats comunitats autònomes van a imposar el copagament (ja s’ha imposat de fet en algunes) o abonar un euro per cada recepta, pagar els menjars del centre sanitari, etc. Aquestes són distintes maneres de dur-nos a la privatització de la sanitat o a una sanitat de dues velocitats: per a POBRES i RICS. Espere que no arribem a cometre semblant error, encara que a hores d’ara ja està dat i beneït. I així perdrem una “perla de la corona”. (seguirà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!