L’aplicació de la reforma s’empara en la crisi econòmica i financera, en la pròpia existència de més de cinc milions de desocupats, per tal d’aplicar una sèrie de mesures que flexibilitzen i simplifiquen els procediments d’acomiadament, curiosament no hi ha una sola línia dedicada a les causes especulatives i financeres que generaren la crisi i molt menys a propostes per a la creació d’ocupació. La tesi central de les mesures va encaminada a precaritzar les condicions de treball. Estem davant un Reial Decret de 64 pàgines manifestament liberal, que tracta de deixar sol el treballador davant l’empresari, i rebutja tota la trama associativa i de representació de les organitzacions dels treballadors. L’individualisme per damunt de tot teixit comunitari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!