Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

17 de febrer de 2009
1 comentari

LA POLÍTICA NO ESTÀ FETA PER A LA BONA GENT

és el títol amb què el Col.lectiu del BNV de Salem ha tret com a resposta a tot allò que s’ha hagut de sentir arran de la moció de censura, moció de censura que va fer que el PSOE perdera l’alcaldia i passara al PP. Ací teniu el text:

  LA POLÍTICA NO ESTÀ FETA
PER A
LA BONA GENT.

                                                               Col·lectiu
del Bloc de Salem.

 

Un home del nostre
poble ens ha fet un comentari, el qual dóna títol a aquest article, que ens ha
cridat l’atenció. Malauradament, potser ser siga una opinió massa generalitzada.
Tal vegada, perquè ens hem acostumat a veure tot tipus de barbaritats fetes per
ambiciosos que no tenen res més en el cap que el seu propi profit. I si això ho
portem al camp de la política local, doncs, pareix que s’hi reprodueix el
mateix model que, segons sembla, és l’únic existent.

 

No han estat uns dies
fàcils els que hem viscut, darrerament, el col·lectiu del Bloc de Salem i,
sobretot el nostre regidor. Fou una decisió difícil de prendre -incompresa des
de fora del poble-, però que calia fer-se. Sabíem que discutible, però
resolérem que per damunt de les idees estan les persones, perquè la nostra
preocupació són els homes i les dones que viuen a Salem, i la nostra Foia, la
qual observem que va degradant-se amb el pas del temps i ningú no hi fa res,
tot el contrari, aprofitar-se’n dels seus recursos naturals en benefici
personal, quan tenim el deure i l’obligació de presservar-la per a totes i
tots.

 

Llavors, què féiem?
Doncs, no ho dubtàrem, pensàrem en Salem per damunt de tot. El nostre col·lectiu
del Bloc ho tenia clar! Qüestionable la decisió presa? Potser, com tota
decisió, però, meditada i raonada, i mai per afany de poder, com s’ha volgut
vendre, cosa que la gent de Salem sap ben bé, perquè ens conèixen i saben que
nosaltres no som així. Tenen tota la raó del món els qui ens han fet veure que
ens hem precipitat, que li hem fet mal al partit, que no podem anar per
lliure…, doncs sí, potser siga veritat, perquè un partit tan afectable com el
Bloc, sobre el qual tohom té posades les garres per esquarterar-lo a la més
mímima, no pot pegar massa patinades.

 

Nosaltres no som
polítics professionals -ací, potser vinga un dels inconvenients-, però ens
veiérem obligats a entrar en el joc dels partits i de la política, necessaris,
clar que sí, perquè la democràcia tire endavant. No serem nosaltres qui els
qüestionem. Per tant, quan decidírem presentar-nos a les eleccions, teníem clar
que el Bloc era l’opció que més anava amb el nostre pensament polític, a més a
més, el Bloc era aquell partit jove i il·lusionant, que encara ho és,
naturalment, i que l’enteníem com un ample ventall de pensaments democràtics on
tothom té cabuda, perquè ens uneix la frontissa del valencianisme. Ara bé, tots
els partits tenen interessos propis, molt lloables i legítims, si més no, però
que potser entren en xoc amb els interessos dels ciutadans. Si dic açò és
perquè el Bloc de Salem ens hem vistos sols, molt sols, i indefensos, davant
els despropòsits dels grans partits -PSOE i PP- que han posat en funcionament
les seus destructives maquinàries -mitjans de comunicació inclosos-, i han
intentat massacrar-nos, exterminar-nos, pel simple fet d’intentar dur endavant
allò que nosaltres pensem que és el millor per al nostre poble.

 

Quan s’intenta ser
honrat amb un mateix i tindre un comportament just, són moltes les forces
centrífugues, cadascuna amb interessos propis, que van a exprimir-te fins
deixar-te com un drap. I cadascuna d’aqueixes forces “dogmàtiques”, les quals
es creuen en possessió de la veritat absoluta, però, la seua veritat, clar
està, i cap més, t’acusaran, unes vegades,
 
de manca d’ètica, quan, tothom sap que això de la rectitud i el sentit
del comportament humà està mot relacionat amb els sentiments, i els deures i
obligacions de cada persona. Per tant, discutible, si més no; se t’acusarà,
altres vegades, de trair els teus ideals o d’haver-te venut o de ser un
insensat, irresponsable o de no sé quantes ximpleries més i, quan hagen esgotat
les seues neures, arribaran àdhuc, a les desqualificacions personals, fins i
tot, et llançaran els seus dóbermans perquè t’acaben d’arrematar, perquè amb el
teu comportament humà, ple d’incerteses, deixes en evidència l’afany de poder
d’aquells/es que es creuen Déu, però des de la incredulitat.

 

I continuarem, malgrat
tot, treballant des del Bloc, acudint a manifestacions, signant comunicats i
escrits d’idees progressistes, donant suport a causes que creguem justes,
situant-nos al costat de les minories i dels més necessitats, criticant el
bipartidisme i tot el mal que dels dos grans -diguem-los PP o PSOE- estan
fent-nos al País Valencià, i escoltant Lluís Llach, clar que sí, perquè, fins i
tot, alguns/es ens han volgut
  fer malbé
els nostres sentiments. I no és cap paranoia, que ens hem de fer veure, sinó
una manera de ser i comportar-nos que vol posar els interessos dels homes i les
dones per davant de les velles i caduques idees de dretes i esquerres.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Crec que l’article empra un to bastant sincer i cru; i això és d’agrair. Que s’ho facen veure la dreta i els mal anomenats progressistes, que espera tothora que els oferim pleitesia. 
    Molta sort i una abraçada, des de la Safor.

    J. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.