Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 de novembre de 2011
1 comentari
LA POBLA LLARGA (Ribera Alta)
Municipi situat al sud-oest de la Ribera Alta, a uns quatre km a la dreta del llit del riu Xúquer. El terme el constitueix una plana, l’acccident del qual més notable és el barranc de Barxeta que corre cap al nord-oest i cerca el riu Xúquer. La gran part del terme està conreat, i està regat per les aigües del riu Xúquer, que li arriben a les sèquies del Pla i Vistabella. El poble a causa de les febres tercianes que afectaren la població des de final del segle XVII dificultà el creixement demogràfic. En el segle XIX es dessecaren els arrossars. Aquest fet possibilità la introducció de nous conreus: hortícoles i cítrics, principalment, amb què entrà en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys. Actualment té prop de 5.000h. A més del nucli urbà compta amb els caserius de Montflorit, Serratella i Torrica. La parròquia està dedicada a l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Seu.
Probablement l’actual vila de la Pobla Llarga es troba sobre el mateix traçat de la via romana que des de València anava a Xàtiva. Un vell pont en l’eixida del poble camí de Carcaixent pot ser de l’època romana. Antigament aquest poble s’anomenà la Pobla de l’Ardiaca o d’Esplugues, per haver estat edificat i poblat per Pere d’Esplugues, ardiaca de la Catedral de Valencià i canonge de Lleida, segons privilegi que li concedí el rei Jaume II el 6 de desembre de 1317. Després tingué el seu senyoriu el marqués de Mirasol. Existeixen restes d’un castell transformat avui dia en casa d’esbarjo. La situació estratègica de la Pobla Llarga ha fet que a través dels temps haja estat testimoni d’esdeveniments decisius de la societat valenciana. Així fou ja el 1345, amb ocasió de la guera de la Unió entre les tropes reaials i la noblesa; igualment durant la guerra de Successió a principi del segle XVIII i fou escenari de l’enfrontament entre liberals i carlistes.
La parròquia fou erigida el 1317, essent bisbe de València, Raimon de Gastó; el primitiu temple fou substituït per altre el segle XVI. Entre 1727 i principi del segle XVIII s’aixecà l’actual edifici que ha sofert pel temps diverses transformacions. Destaca la torre-campanar. L’Arquebisbe Sant Joan de Ribera regalà a la parròquia una casulla i una relíquia de Sant Calixt, papa i màrtir, que és el patró del poble. Celebra les festes patronals els dies 29 i 30 de juny.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies amic!
Les festes es celebren 29 de juny, dia del patró de l’esglèsia, Sant Pere; i les festes patronals i de moros i cristians son del 9 al 14 d’octubre!