Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de novembre de 2011
2 comentaris

LA POBLA DE VALLBONA

     Municipi situat en el marge esquerre del riu Túria. Correspon a la comarca del Camp del Túria. El relleu no presenta grans modificacions, ja que està compost de suaus turons que s’estenen de nord-oest a sud-oest. Les terres conreades ocupen el 80% del total del terme. Unes 2.000 hectàrees del terme estan dedicades al regadiu, les aigües del qual procedeixen del riu Túria a través de la sèquia comuna de Benaguasil; unes 680 hectàrees del terme estan dedicades al secà, en què es conreen garroferes, oliveres i un poc de vinya. L’origen dels regs sembla que es remunten a l’època romana, però el primer document escrit data del rei Jaume II; és del 1321, en què fa referència als regants de la Pobla que formaven part del senyoriu de Benaguasil. La Pobla de Vallbona està format per sengles nuclis urbans. La Pobla pròpiament i “les Ventes”, amb les seues respectives parròquies. Pertanyen a l’Arxiprestat de Sant Vicent Ferrer.

     La Pobla de Vallbona té uns 6.000 ha i la seua parròquia té per titular l’Apòstol Sant Jaume. Des del segle XIV constituí un caseriu habitat per cristians, segons carta pobla datada el 28 de maig de 1382. Del seu passat històric es conserven alguns escuts nobiliaris adosats a façanes de velles casones.

     L’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva creà el 1548 el la Pobla de Vallbona una rectoria de moriscos, a què pertanyé Benaguasil fins 1570, en què es va independitzar. La primitiva església parroquial era d’estil gòtic, a la qual s’afegiren capelles laterals d’estil xurriguerersc i posteriorment fou ampliada amb un creuer i una cúpula d’estil neoclàssic. La torre campanar és de base hexagonal. En el Calvari existeix uns ermita dedicada a Sant Sebastià.

     Amb entitat pròpia existeix el nucli urbà de les “VENTES DE VALLBONA”, que pertany al municipi de la Pobla, té uns 12.000 h. En un principi s’anomenà Ventas del Moro, per estar habitat per moriscos. Ja en el segle XVIII tenia una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, que era atesa pels religiosos trinitaris de Llíria. El 29 de desembre de 1953 fou creada canònicament la parròquia, que es va dedicar a la Santíssima Trinitat i Sant Josep. Des de 1944 actuava com a vicari el sacerdot Joaquim Barberà que ja havia començat un ample i artístic temple, que va ser beneït el 24 de març de 1957 per l’Arquebisbe monsenyor Marcelino Olaetxea. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. si el patró és Sant Sebastià. El meu exsoci, però amic de l’ànima encara Manel és vallbonenc. Igual em falla la memòria però sant Sebastià és molt important allà.
    Una abraçada, Àngel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.