Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

4 de novembre de 2011
1 comentari

LA POBLA DE FARNALS

     Situat en la comarca de l’Horta, en la zona nord-oest, a meitat camí entre Sagunt i València. El seu terme és totalment pla, en què es distingeixen tres sectors: el primer correspon al litoral de la platja; el segon és l’antiga albufera o marjal, en procés de dessecació i per últim, el més inferior, dedicat a l’agricultura. La població dedicada tradicionalment a l’agricultura ha experimentat en aquests darrers anys una intensa industrialització, on s’han instal.lat una gran fàbrica de productes alimentaris, diverses empreses de metal.lúrgia, i tallers de serralleria, ceràmica, construcció, etc., que ha suposat una gran demanda de mà d’obra, que ha estat motiu d’un gran increment de població. Actualment té uns 2.000h. La parròquia té per titular Sant Josep i pertany a l’Arxiprestat de Santa Maria del Puig.

     En temps dels musulmans era una alqueria, els propietaris de la qual s’anomenaven els Farnals, amb el temps aquesta alqueria constituí dos barris, un anomenat Creu del Puig, per la seua dependència eclesiàstica i jurisdiccional respecte a la pròxima població del Puig i habitat pels cristians vells; i l’altre anomenat Moratall, on vivien  els moriscos. El 1608 fou delimitat el seu terme del Puig. El 1617 es feren les ordenances que es renovaren el 1763. El 1692 es donaren uns ordenaments de regs que van resoldre els plets sostinguts amb els veïns del Puig sobre l’aigua que havia de regar la partida de la Ceba.

     El 1608 la Pobla de Farnals passà a dependre de Massamagrell, i es construí una ermita que es va dedicar a Sant Josep. L’actual temple s’edificà a mitjan segle XVIII, és d’estil renaixentista que hagué de ser ampliat el 1887. En l’arranjament parroquial de 1902 fou constituïda canònicament en parròquia, i es desmembrà de la parròquia de Massamagrell de què depenia com a vicaria.

     En aquestes darreres dècades la platja de la Pobla de Farnals, per la seua proximitat a València, per la seua situació privilegiada, ha vist sorgir un complex residencial de grans proporcions, format per milers d’apartaments, xalets i altres instal.lacions, que han fet que siga lloc desitjat per a mots no solament per a l’estació estiuenca sinó per a tot l’any com a residència habitual. Per tal d’atendre les seues necessitats espirituals el 17 de juny de 1981 es va crear la parròquia dedicada a la Mare de Déu del Carme. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Els andalusos on més presència àrab va arribar a hi haure, fins i tot pensen que els gaspatxo andalús és d’orige àrab, a la dama d’Elx la van batejar com a reina mora, pensan el mateix.

    Fins i tot els ‘maulets’ i els ‘almogàrabs’ paraules d’orige àrab de mulà a ‘maula’ i de maula a maulet que eren com els caps de vila conversos a la religió mussulmana a través dels quals recaptava els imposts la jerarquia dominant àrab, on tot els conversos passaven a ser de religió àrab mussulmana, sobre tot a partir del cabdil del Califat de Còrdova.

    Com en temps de l’inquisició espanyola, tots tenien que ser catòlics i espanyols, al igual que després ha estat franquista, sota el seu cabdil de régim dictatorial.
     

Respon a Ferran Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.