Els Papers de Santa Maria de Nassiu

a) QueQel treball, en el sentit objectiu, estiga orientat a la comunió, responent a totes les necessitats bàsiques de totes les persones. A més, que es plantege des del criteri de la justícia; és a dir, que allò produït siga necessari per a l’ésser humà; i la forma en què es produeix, tracte amb dignitat la persona i aleshores és humanitzador.

b) que la dimensió objectiva estiga subordinada a la subjectiva. Açò significa que el centre del treball siga sempre la persona humana. D’aquesta forma el treball és humanitzador també.

Inclinar la dimensió objectiva solament a la rendibilitat econòmica és inhumà i ací resideix el problema del capitalisme, que a més, deriva la dimensió subjectiva, també a la rendibilitat econòmica; amb això esdevé el treballador una mercaderia. 

L’economia capitalista amaga aquesta realitat de la forma següent: el treball és un mecanisme per tal de generar riquesa. La riquesa de les nacions depén del treball humà. I a partir d’aquest plantejament, es justifica la conversió d’aqueixa capacitat humana, treball, en mitjà de rendibilitat econòmica, i se separa el treball de la persona humana que treballa. (segueix)