Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
29 de juliol de 2010
2 comentaris
La papallona blava
Hi havia un vidu que vivia amb les seues dues filles curioses i intel.ligents. Les xiquetes sempre feien moltes preguntes. A algunes, ell sabia respondre, a altres no. Com pretenia oferir-los la millor educació, envià les xiquetes de vacances amb un savi que vivia a l’altre costat d’un pujol. El savi sempre contestava a totes les preguntes sense tan sols dubtar. Impacients amb el savi, les xiquetes decidiren inventar una pregunta que ell no sabera respondre. Aleshores, una d’elles aparegué amb una bonica papallona blava que faria servir per tal d’enganyar el savi.
-“Què vas a fer?” , preguntà la germana.
-“Vaig a amagar la papallona en les meues mans i preguntar-li al savi si està viva o morta. Si ell diu que està morta, obriré les meues mans i la deixaré volar. Si diu que està viva, l’estrenyeré i l’aixafaré. I així, qualsevol que siga la seua resposta, serà una resposta equivocada”
Les dues xiquetes anaren aleshores a l’encontre del savi, que estava meditant.
-“Tinc ací una palometa blava. Diga’m, savi, està viva o morta?
Molt calmadament el savi somrigué i respongué: “Depén de tu… Ella és a les teues mans”.
Així és la nostra vida i el nostre futur. No hem de culpar a ningú quan alguna cosa falle: som nosaltres els responsables per allò que conquerim (o no conquerim). La nostra vida està en les nostres mans, com la papallona blava. Ens toca a nosaltres triar què fer-hi.
PD: Traduït d’un paper trobat al Monestir de Santa Maria de Nassiu.
Comparteix això:
Relacionats
L’economia també ressuscita
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
papallona o palometa? Té raó el text; sovint ens enorgullim d’allò que aconseguim per nosaltres mateixos, però quan errem tirem la culpa als altres. Per això, també crec que hi ha coses en les quals no hem de fer cas a ningú: si ens equivoquem, que siga perquè l’hem “cagada” nosaltres, no perquè ens hagen forçat a “cagar-la”.
Bona vesprada!