Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“Jo vaig fer quarantena fa 7 anys endarrere. Haguí d’esperar més de 20 dies al vaixell. Hi havia mesos en què ansiava arribar al port i gaudir de la primavera a terra. Hi hagué una epidèmia. A Porto Abril se’ns prohibí baixar. Els primers dies foren durs. Em vaig sentir com tu. Prompte vaig començar a enfrontar aqueixes imposicions usant la lògica. Sabia que després de 21 dies d’aquest comportament es crea un hàbit i, en lloc de queixar-me i crear hàbits desastrosos, vaig començar a comportar-me de manera diferent a la resta.

Vaig començar amb el menjar. Em vaig proposar menjar la meitat de l’habitual. Després vaig començar a seleccionar els aliments més digeribles, per a no sobrecarregar el cos. Vaig començar a nodrir-me amb aliments que per tradició havien mantingut l’home sa. El següent pas fou agregar a açò una purificació de pensaments no saludables i tenir pensaments cada vegada més elevats i nobles. Em vaig proposar llegir almenys una pàgina cada dia sobre algun tema que no coneixia. Em vaig posar a fer exercicis en el pont del vaixell.

Un vell hindú m’havia dit feia anys que el cos millorava en retindre la respiració. Em vaig posar a respirar profundament cada matí. Crec que els meus pulmons mai havien assolit tal capacitat i força. La vesprada va ser l’hora de l’oració, el moment d’agrair a Déu per no haver tingut privacions greus durant tota la meua vida. L’hindú m’havia aconsellat que tinguera el costum d’imaginar que la llum entrava en mi i em feia més fort. També això podria funcionar per als éssers volguts que estaven lluny, per la qual cosa vaig integrar aquesta pràctica en la meua rutina diària al vaixell.

En lloc de pensar en tot el que no podia fer, pensava en el que faria una vegada que arribara a terra ferma. Visualitzant les escenes de cada dia, les vivia intensament i gaudia de l’espera. Tot el que podem obtindre de seguida, ràpid, no és interessant. Esperar serveix per a sublimar el desig i fer-lo més poderós. M’havien privat de jugar a les cartes, de dormir molt, de practicar l’oci, de pensar sols en el que m’estaven privant.

-Com va acabar, capità?, li preguntà el mosso.
-Adquirí tots aqueixos nous hàbits. Em deixaren baixar del vaixell molt més tard de l’esperat.
-Et privaren de la primavera, aleshores?
-Sí, aqueix any em privaren de la primavera i moltes altres coses; però encara així vaig florir, duguí la primavera dins de mi i ningú no me la va poder treure”.