Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
4 de desembre de 2012
0 comentaris
La mobilització dels jornalers andalusos, text d’Esteban Tabares, al voltat dels fets esdevinguts aquest agost i setembre.
Va succeir en els mesos d’agost i setembre. Va eixir en tots els mitjans de comunicació com una acció valenta i compromesa per uns, o estrafolària i escandalosa per altres. Jornalers / es entren en un gran centre comercial d’Écija (Sevilla) i ixen amb diversos carros plens de queviures que després repartirien entre famílies necessitades. Tota la culpa o el protagonisme d’aquests fets li van ser imputats al conegut alcalde de Marinaleda i diputat del Parlament andalús, Juan Manuel Sánchez Gordillo. Però es tracta d’una cosa molt més profund i no puntual, ni personalista.
El Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) al qual pertany el Sindicat d’Obrers del Camp (SOC) va planificar una àmplia estratègia de mobilitzacions per tot el territori andalús per canalitzar el malestar i la indignació creixent de la gent, tant a Andalusia com a tot Espanya davant les polítiques d’ajust dur del govern de Rajoy i l’empobriment creixent d’amplis sectors socials. El ressò i acollida d’aquestes iniciatives de lluita obrera i ciutadana ha estat enorme entre la gent, tant del camp com de la ciutat: llargues marxes a ple sol de centenars de quilòmetres, ocupació simbòlica de grans magatzems i bancs, assemblees populars, manifestacions a les ciutats i pobles grans …
No, no han estat accions propagandistes i de gent exaltada, sinó formes arriscades, audaces i valentes per expressar una àmplia plataforma de reivindicacions justes, necessàries i urgents que cada vegada més gent en tot el país sent, vol i exigeix:
1. Derogació de tots les retallades, reformes laborals i eliminació de la
ampliació de l’edat de jubilació.
2. Un pla d’ocupació urgent per als aturats / es.
3. Eliminació del requisit de 35 peonades per percebre el subsidi d’atur agrari.
4 No al copagament sanitari. No a l’expulsió dels immigrants irregulars
del sistema de salut pública.
5. Per una llei de dependència digna i amb finançament suficient.
6. Salari mínim interprofessional de 1000 euros.
7. El deute dels bancs que el paguen els banquers. Nacionalització i
banca pública.
Esteban Tabares
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!