22 de gener de 2008
LA MEUA ESTADA AL 9 D’OCTUBRE
Dissabte a les 9h00 arribava a les portes de l’hospital. Vaig anar a recepció per tal de comunicar-los que tenia prevista una artroscòpia del menisc esquerre aqueix mateix matí. Comprovaren les dades i em demanaren les autoritzacions de la companyia. Aleshores els mostre un volant que duia i em duien que això no era, que amb el volant es demana l’autorització. I de seguida em cau el món al peus perquè pensava que no em podrien operar aqueix mateix dia. Al costat de l’aparador es trobava l’anestesista (jo no sabia qui era aquell senyor, pensava que esperava el torn per fer alguna pregunta) i em diu que les podria demanar després, que l’operació es faria igual. Quin descans! Em fan passar a una sala d’espera i al cap d’uns minuts em criden per tal de fer-me una breu entrevista i assignar-me l’habitació i fer-me l’ingrés. Em faciliten el número de cambra (540) i en el moment d’agafar l’ascensor m’hi trobe el Dr Mut (cirurgià-traumatòleg) i el Dr Santacatalina (anestesista). Ens saludem i el Dr Mut ens acompanya al pis 5é. L’anestesista s’endú tots els informes i analítica que duia per tal de procedir-ne a la preparació. El Dr. Mut em diu que en no res ens veurem al quiròfan i que m’administraren un Valium 10. Una vegada a l’habitació, si em pose el pijama, si no me’l pose, etc. I ve un infermer de Jaén i e duu el "camisó" d’hospital (aqueixa mena de bata tancada pel davant i oberta pel darrere). I espere uns 15 minuts i arriba un altre infermer per tal de baixar-me al quiròfan. Em diu que em lleve el rellotge, les ulleres i si duia alguna cosa més metàl.lica i que em gite al llit. Agafa el llit i ens adrecem pel corredor a l’ascensor. Baixem a la zona de quiròfans. I allí de seguida ve l’anestesista per tal de punxar-me la vena per tal de poder administar-me els components farmacològics durant i després de l’operació. Aleshores entrem al quiròfan. I m’administren l’anestèsia local (epidural), cosa que no és molesta però sí (i molt) la postura en què has de col.locar-t’hi. I comença la intervenció. Bé, millor dit els preparatius, m’afeiten part de la cama, em col.loquen una mena de màquina (jo no ho veia bé) per tal que la coma no es moguera i pogueren col.locar la càmera i la resta d’elements a fer servir durant l’operació.
I el Dr Santacatalina em diu si vull veure l’operació. Li dic que no inicialment perquè sense ulleres i un poquet marejat que em trobava no estava per a veure imatges d’aqueix tipus. Però només engeguen la pantalla de la càmera, em pose a mirar i parlava amb l’anestesista que el tenia l meu capçal i anava explicant-me el que veia. Si no arriba a ser perquè era una intervenció quirúrgica haguera pogut passar per un documental. La imatge del menisc és com les natges d’un xiquet de poquets mesos. I així i amb música (sí, escoltant música d’uns altaveus del mateix quiròfan) vaig passar l’estona de l’operació. I quan acabà el Dr Mut m’ensenyà (a petició meua) el bisturí (o com s’anomene) que jo veia com un ganivet de cuina i que li servia per tallar la part del menisc trencada.
El mateix infermer que em baixà em tornà pujar a l’habitació i així fins a les 15h00 en què ja poguí prendre un poquet d’aigua.
Tots dos doctors (anestesista i traumatòleg) pujaren a l’habitació per veure com em trobava i donar-me alguna indicació i ja s’acomiadaren fins l’endemà.
Aleshores vingué la part pitjor de tota la intervenció… treure l’anestésia. Les infermeres em digueren que havia d’orinar i si ho feia que els ho diguera. Però no podia. Notava tota la part aqueixa adormida i no hi havia manera. I jo vinga ded beure, fins i tot ja em duguren berenar, per tal de veure si orinava. Però no. Fins que cap a les 18h30 m’hagueren de sondar perquè el dolor era irresistible. Cap a les 00h30 em tornaren a sondar perquè jo sols havia orinat uns 100 ml per mi mateix. I ja em digueren que tot devia anar bé. La primera vaig treure 700 ml i la segona vegada uns altres 700. Però no anava a acabar ahí la història. Cap a les 2h00 em dolor era persistent i seguia sense poder orinar. Em digueren que si me la tornaven a col.locar ja me la deixaven posada fins que vinguera el metge l’endemà. I és el que van fer: al matí havia evacuat quasi 2 l de líquid.
Al matí següent em donà l’alta però fins que no estigueren segurs que la cosa de l’orina anava bé era millor no anar-me’n a casa. I així ho férem. Però duc dos dies en què cada mitja hora haig d’orinar… cosa que és "normal" per haver hagut de recórrer a la sonda diumenge.
I demà, si tot va com ha d’anar, el metge em treurà l’embenat que duc a la cama. I això és tot (de moment).
PD: He intentat explicar com va anar la intervenció i he prescidit d’algun detallet (com podreu pensar).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mon cosí es va quedar coix i no sé quantes operacions més per intentar restablir-lo.