Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 d'octubre de 2008
2 comentaris
La meitat de la humanitat viu en ciutats
Les primeres ciutats apareixen a les planures de Mesopotàmia fa 9.000 anys i des d’aleshores la humanitat ha anat abandonat el camp. Sols a la Xina, uns 200 milions de persones han emigrat del camp a la ciutat. El que abans era un goteig ara és un torrent, sobretot a Àsia i Àfrica. L’atractiu de les ciutats és evident i freqüentment forçat per la nova organització del comerç internacional. Aquest destrueix els mitjans de subsistència dels xicotets camperols i en ocasions els llença de les seues terres de forma violenta mitjançant els conflictes armats que genera, com és el cas de Colòmbia.
Un terç dels que viuen a les ciutats (més de 1.000 milions de persones), ho fan en cabanes, sense aigua potable, sanejament o altres serveis. A mode d’exemple: Lagos, a Nigèria, tenia en 1955 menys de mig milió d’habitants i avui en té més de 10 milions. Bombai, a l’Índia, en tenia en 1955 tres milions i mig, avui s’aproxima als 20 milions.
Açò ho duc ací (des d’una reflexió de José Guarc) perquè, com els polítics de torn no facen res per tal que la vida als pobles, al medi rural, siga igual en qualitat i en serveis que a les ciutats, aquesta fugida cada vegada serà més. I ho dic per diverses raons. Però n’hi ha una que avui ja preocupa als pares de família bastant: un xiquet no té les mateixes oportunitats en un poble, com el meu, que en una ciutat com Gandia. Per què? Ací no tenim connexió a Internet en condicions. I podria afegir-ne unes quantes més.
Bona nit.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no se si et conec, el fet és que al Batxillerat a l’IES Ausiàs March vaig tenir un professor de valencià que es deia com tu, del que guarde molt bon record doncs en algun moment promocionarem junts pels col·leges l’educació en valencià, ets tu?, en qualsevol cas enhorabona pel blog. Tens molta raó en aquest apunt, s’ha de lluitar molt en el mon rural per a què arribe una equitat raonable respecte als espais urbans.