El pelegrí seguint el congost del riu Magre arriba a Torís. Allí des de la monumental església parroquial puja al centre històric, seguint els carrers de Sant Tomàs i Pujada al Calvari. I a la part alta, troba l’ermita i la torre quadrangular de mamposteria i carreus. En la seua blanca façana amb rivet blau, sobreïxen la cornisa, acroteri, frontó amb el cor de Maria ferit pels set dolors i la creu de ferro forjat.
Sobre la porta, emmarcades per dues pilastres i un frontó triangular es venera la imatge de la titular. A l’esquerra un panell ceràmic ofereix al pelegrí els fets més rellevants de l’edificació, mentre el seu germà, situat a la dreta fou col.locat per les cambreres en commemoració de les noces d’or de la coronació de la Mare de Déu i restauració de l’ermita el 17 de setembre de 2000.
De la seua història va escriure En Josep Sanchis Sivera: “El lugar o palacio, que era inmenso caserón situado en la parte más antigua y elevada de la población, lo ocupa hoy una bien arreglada Casa de Caridad con su hospital y escuelas que dirigen las Hermanas de la Doctrina Cristiana”.
En l’interior de la nau amb volta de canó sostinguda per arcs faixons i altar barroc, Luis B. Lluch Garín trobà el 1980 la patrona, amb les seues faccions reflectint l’aflicció punyent de la Mare i les imatges de Sant Josep, Sant Francesc de Borja, la Immaculada, la Mare de Déu del Pilar, Sant Joan de Ribera, Sant Ferran, la Mare de Déu del Carme i sant Antoni de Pàdua.
Lectura: Marc 14, 32-42
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!