Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
7 de novembre de 2013
0 comentaris
LA MARE DE DÉU del PILAR (VALÈNCIA)
L’origen d’aquesta església està en l’autorització que Baltasar Borja , vicari general ” Seu vacant ” per defunció del Patriarca Sant Joan de Ribera el 1611 va concedir perquè els religiosos dominics fessin una fundació per visitar els malalts de l’Hospital general i atendre els empresonats . Baltasar Simó de Valtierra (1545-1614) , cèlebre mercader de llibres , home just i exemplar , va aconseguir que aquest projecte es fes realitat , aportant els seus béns , i posant el convent sota l’advocació de La Mare de Déu del Pilar .
Mort el fundador, el pare Joan Vicent Catalá va continuar amb el projecte , es va construir contigu a l’Hospital General i prop de l’ermita de Santa Llúcia el convent , que va erigir el 21 de novembre de 1615, obrint-se l’església al públic el 2 juny 1618 . Aquesta , a través dels temps , ha tingut tres edificis : el primitiu o original de la fundació , un segon acabat en 1650 , i l’actual, obra de Pere Leonart i Pere Do . La nau del transsepte i la cúpula del creuer el va dirigir Francesc Giner a 1685 .
L’església és d’ordre compost xurrigueresec , té sis capelles a la nau -dos de baix del cor . La volta és de mig punt amb llunetes i cúpula . Sobre els arcs de les capelles hi ha una tribuna en cadascuna ; quatre en el creuer i dos al presbiteri . Entre 1692 i 1698 es va decorar amb estucs barrocs , decoració de rosetes , motius vegetals , fulles d’acant , vinyes i caps de querubins . Entre 1748 i 1752 es va posar un retaule en l’Altar Major , obra d’Andreu Robles, del qual han arribat a l’ actualitat 10 taules , d’Antoni Richarte .
És una església amb decoració d’estil xorigueresc i la seva estructura fundacional , adornades amb sòcols de Manises del segle XVIII en les capelles laterals . El transsagrari és ovalat , obra de Josep Puchol Rubí , realitzat entre 1741 i 1744 .
La Capella de la Comunió és de forma rectangular , amb cúpula , de 12 metres , 48 centímetres de llarga i 5 metres , 75 centímetres d’ample , el seu ordre corinti i l’altar daurat està realitzat al gust xorigueresc . A aquesta església en 1902 es va traslladar la parròquia de Sant Llorenç.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!