Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els camins de Sant Jaume i del Sit s’endinsen en el terme d’Alzira, protegit igual que un far pel santuari, inspirat en l’estil romànic, lloc habitat per ermitans fins 1984 i impreganat per la pau de la “muntanya del Salvador”

Cap llar millor per a la Mare de Déu que aquest i així ho volgueren el 5 d’agost de 1699 els alzirenys, després que trobara el pastor Lluch a l’orilla del riu un vaixell naufragat, en la proa del qual es trobava la morena imatge. Fou el 30 d’agost de 1935 quan en el nou temple el poble entronitzà la seua patrona. Un any després desaparegué, i fou substituïda per la talla actual, obra d’Antoni Ballester. De l’antiga ermita va escriure l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez en la seua novel.la Entre naranjos (1900): Dies després de la “PANTANÀ” de 1982 confortaren allí els daminificats els Reis d’Espanya , així com el Papa Sant Joan Pau II, qui el 8 de novembre digué: “Al costat de l’home que sofreix, ha d’haver sempre un altre que l’assistesca i acompanye”.

La façana de l’edifici té porta de mig punt, decorada per columnes i arquivolta, sobre la qual s’obrin tres estirades finestres, l’òcul i el frontó triangular rematat per la creu de pedra. Al costat esquerre s’alça la torre de tres cossos i agut capitell de bronze, on dansen les quatre campanes foses el 1966. L’interior és de planta basilical amb capelles laterals, totes elles adreçant la mirada cap a la titular i patrona d’Alzira, venerada en un baldaquí barroc.

Lectura: Cantar dels Cantars 1, 5-6a