Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de desembre de 2010
0 comentaris

La llengua a l’església, de Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, a Levante-EMV

Josep Miquel Bausset

El 29 de novembre, convocats per l´AVL, es reunien preveres i laics compromesos pel valencià a l´Església. I és que, després de 45 anys del Vaticà II, encara no ens podem adreçar normalment a Déu en la nostra llengua. Què se n´ha fet del Llibre del Poble de Déu del P. Riutort, aprovat pels bisbes valencians? En la presentació els bisbes deien: «la llengua vernacla dels valencians té ara l´honor de ser un signe extern del misteri de Pentecostés». Què se n´ha fet de l´anhel de més 20.000 valencians (Joaquim Maldonado, Raimon, Vicent Ventura, Manuel Broseta, Francesc de P. Burguera, Josep Lluís Bausset, Matilde Salvador, Andreu Alfaro, Enric Valor, Josep Iborra, Robert Moròder, l´Ateneu Mercantil, el Centre Excursionista de Castelló, els Carmelites d´Onda o els Franciscans de Cocentaina) que demanaven l´any 1965 «l´ús de la nostra llengua als actes religiosos, a la catequesi i a la predicació»? També uns preveres han demanat el valencià a la litúrgia, i l´AVL s´ha adreçat als bisbes valencians, perquè «quede garantit en totes les parròquies el dret dels fidels a l´ús normal de les dues llengües cooficials en la litúrgia, la catequesi i l´administració parroquial». 
La conveniència pastoral d´adoptar la llengua del poble és present en documents del Magisteri, fet que fa inexplicable l´absència del valencià a les nostres parròquies. Pius XIè deia: «L´Església és única per a tots els pobles i davall la seua volta troben lloc totes les llengües». I Pius XII: «no hi ha lloc per a oprimir ni obertament ni dissimulada, les peculiaritats culturals i lingüístiques de les minories». El document Ad gentes diu: «L´Església comprèn i abraça en la seua caritat, totes les llengües». I Pau VIè, en el discurs de clausura del Concili, deia: «Les llengües que parlen els pobles, han estat admeses a expressar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu, i la Paraula de Déu als hòmens». I el Sínode dels bisbes de l´any 1971: «Reafirmem els drets dels pobles a conservar la seua pròpia identitat». I la Sacrosanctum Concilium: «A les nacions on es parlen diverses llengües, es faran traduccions a cada llengua». I Joan Pau II: «Jo vos dic: per tots els mitjans que disposeu, vetleu per aquesta sobirania que posseeix cada nació en virtut de la pròpia cultura». I deia als bisbes del Zaire, el 3 de maig de 1980: «Un dels aspectes d´aquesta evangelització, és la inculturació de l´Evangeli… vosaltres desitgeu ser alhora plenament cristians i plenament africans». I els cristians valencians, no tenim el dret de ser alhora cristians i valencians? En un altre viatge afegí: «Em pregunteu per què he parlat ara en japonès? Ho he fet per manifestar el meu respecte per la vostra cultura. Així com la cultura de tota nació s´expressa entre altres coses primer de tot en la llengua. Aneu, prediqueu a totes les nacions», per poder fer-ho cal conèixer la llengua de les nacions a què ens adrecem». Aquests documents són per al Japó i l´Àfrica, però no pels valencians?

PD: Afig (jo mateix) que, malgrat tot i molt al nostre pesar, l’arquebisbe Osoro sí sap assistir al nomenament de Doctor Honoris Causa del cardenal Cañizares per la UC San Vicente Mártir, de València, però tirar endavant allò que cal… ja és un altre tema. Senyor Arquebisbe, m’ha decebut TOTALMENT. 

Diumenge i demà dilluns…
07.05.2006 | 6.23
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.