Dissabte, tal i com havíem quedat amb una colla d’amigues i amics, férem cap a Banyeres de Mariola. Vaig eixir de casa cap a les 20:45 i, després de passar per Salem i el Palomar, equivocar-nos de carretera dues vegades -anàvem massa distrets i pensant què ens trobaríem a Vil.la Rosario, arribàrem a Banyeres. Només entrar al poble ja vérem que alguna cosa “bullia” a l’ambient: gent de qualsevol edat anava en la mateixa direcció. Preguntàrem i ens digueren com podíem apropar-nos a l’escenari natural on assistiríem per primera vegada a la representació de la Llegenda.
Aparcàrem de seguida i molt propet del recinte. I la cua ja era considerable. Saludàrem els amics i coneguts que anàrem trobant-hi. I cap a les 22.15 obriren les portes i en un ordre que aclaparava poguérem entrar-hi. Aconseguírem un bon lloc, en una cinquena fila i enfront de l’escenari principal. I començàrem a sopar l’entrepà que dúiem preparat de casa.
I cap a les 23:00 escoltàrem la veu de Jordi Garcia que ens anunciava que havia arribat la nit del drac. S’apagaren els llums del públic i s’encegueren les de l’escenari. I a partir d’aqueix moment fou tot un seguit de veus, colors, llums, foc, música i cançons que ens anaven contant la llegenda de Sant Jordi, llegenda que podem resumir en l’actuació de Sant Jordi per tal de donar mort al drac i evitar així que aquest es cruspisca la princesa.
Pel que fa a les sorpreses de la nit, hem de dir que la primera fou veure i escoltar l’amic Adrià Garcia en el paper de músic (representant de la família i ofici de músics). No sabíem que ens el trobaríem damunt de l’escenari i fent un paper a la representació. La segona fou que l’escenari era un espai natural on podien moure’s més de 200 persones que participaven a la representació. Persones de qualsevol edat: des de quatre anys fins a vuitanta. una altra sorptresa és que SAnt Jordi a causa dels desnivells del terra anà a terra però tot quedà en una anècdota simpàtica (perquè fou en el moment de la baralla amb el drac).
I la representació acabà en un esclat apoteòsic de llum, color, foc i música cap a la una i mitja de la matinada. No poguérem calcular quantes persones podria haver al recinte de la representació però, atenent als organitzadors i tenint en compte les entrades venudes, ben bé podíem arribar als dos milers.
Aquesta representació corre a càrrec de l’Associació de la llegenda de Sant Jordi de Banyeres de Mariola i des de l’any 2000 té lloc cada tres anys. Quedeu emplaçats per a l’any 2012. Nosaltres, si Déu vol, allí estarem de nou. Agraïm a tota la gent que fa possible que aquestes representacions seguesquen endavant i que ens feren passar una nit en agradable companyonia i endinsant-nos en les nostres arrels.
