de fer l’apunt sobre Castelló de Rugat. Una vegada redactat, no sé què he fet que m’ha desaparegut. Ja feia dies que no em passava açò. Com que ara no tinc suficient temps per tornar-lo a picar de nou… el deixe per a un altre dia.
I ací teniu unes frases…
“Jo sols espere viure la meua vida sense que les meues nits estiguen plenes de penediment” (frase que vaig escoltar o llegir no recorde on ni de qui és).
I ara unes quantes d’Antoni Bolinches (del llibre Els colors de la vida):
A mesura que millores, vas acceptant les teues limitacions.
L’home arriba a la maduresa quan canvia la força per la sensatesa.
La intel.ligència es té i la maduresa s’obté.
La maduresa no garanteix la felicitat, però afavoreix l’estabilitat.
La màxima maduresa personal és acceptar que la vida té un final.
Parla poc dels teus mèrits; procura que els teus mèrits parlen de tu.