Un xiquet necessita créixer sobre un sòl de seguretat, protecció i abric, qualitats aquestes que s’allunyen per naturalesa de la pressa, i s’apropen, per naturalesa també, als hàbits, la repetició, la tranquil.litat, la peciència. Ni les lleis dei creixement, ni la maduresa, ni el caràcter, ni el sentit de l’humor, ni l’amistat, ni l’aprenentatge, ni cap activitat purament humana creix i es desenvolupa amb pressa, a la força, per obligació o davall amenaça…
Per això la infància està amenaçada en els mils de situacions inhumanes que els xiquets viuen al costat dels adults en el camps d’acollida de refugiats, en el tracte que donem a xiquets d’altres països que han d’incorporar-se a societats noves, de cultura i costumbres diferents. La infància està amenaçada en la violència que molts xiquets en edat de somiar ingènuament en un món bo, acollidor, amable… es veuen apartats de forma brutal d’un somni, a través de la violència, de la incomprensió, de la fam, de la guerra…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!