Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 de maig de 2013
3 comentaris

La germana Teresa Forcades, article de P. Josep Miquel Bausset OSB (Levante-EMV)

Divendres podíem llegir a Levante-EMV l’article del P. Bausset sobre la Germana Terera Forcades. Gràcies al P. Bausset us el puc penjar perquè l’edició digital no el duia. Com que darrerament s’està parlat molt d’aquesta monja benedictina, a qui no conec personalment però de qui sí he llegit alguna entrevista i algun llibre seu -a part de veure algun vídeo de la xarxa-, i a qui admire doblement: per un costat per la seua valentia a l’hora de dir el que pensa de l’Església i de la Teologia (no debades n’és llicenciada), i per l’altre, com a metgessa que és, pels parlaments valents que fa al voltant de temes actualíssims, mèdicament parlant. I em queda un tercer motiu: l’actitud valenta i decidida sobre el procés constituent. Pense que cal persones, com la Germana Teresa, el P. Bausset, el P. Abat de Montserrat i altres, que diguen el que pensen obertament i defensen allò que, en ple segle XXI, cal defendre. Almenys aquesta és la meua opinió. Volia dir-la i ja ho he fet. Bon dia.

 La germana Teresa Forcades

 

El passat 7 de maig, al paranimf de la Universitat de València, la germana Teresa Forcades, monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat, va fer una conferència que, pel que m’han comentat diversos amics, va ser, no només molt interessant, sinó impactant. A tots els va impressionar la senzillesa, la claredat i la radicalitat evangèlica de la germana Teresa Forcades, que va cridar a lluitar contra el conformisme i la resignació. Per a la germana Teresa, ser testimonis de Jesús, comporta, com no pot ser d’una altra manera per a tots els cristians, “un sentit radical de la justícia”.

Conec la Teresa des de fa temps. A part que baixe de tant en tant al monestir de Sant Benet per compartir amb les monges benedictines l’Eucaristia, la Teresa em va ajudar molt des de punt de vista mèdic, quan fa dos anys em vaig trencar l´húmer i vaig tindre una síndrome de Súdeck. Els seus consells i el tractament que em va prescriure, van donar uns resultats òptims!

Qualificada de separatista, radical o revolucionària, Teresa Forcades, nascuda a Barcelona el 1966 i monja de Sant Benet des de 1997, és doctora en medicina i en teologia. Contínuament és convidada a congressos o fòrums, on, amb ponències o xerrades, exposa amb claredat la seua visió de la realitat.  La germana Teresa Forcades és coneguda sobretot, per la denúncia que va fer dels interessos de les multinacionals farmacèutiques, en la campanya de vacunació contra la grip A. Al principi, fins i tot alguns mitjans de comunicació la tractaven d’il·lusa. Després hem vist quanta raó tenia!

Fruit del seu compromís evangèlic, i juntament amb Arcadi Oliveres, ha iniciat un moviment per un procés constituent, que no té per objectiu “aplicar cosmètics al sistema, sinó canviar-lo”.

En aquest procés constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres han proposat una sèrie de mesures que ajuden a avançar en la regeneració democràtica de la política. Entre les mesures proposades, sobreïxen les següents: l’expropiació de la banca privada i la defensa d’una banca pública i ètica, el fre a l’especulació financera i una fiscalitat justa. També salaris i pensions dignes, no als acomiadaments i una democràcia participativa. Altres mesures a prendre són: habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva. No a les privatitzacions, reconversió ecològica de l’economia, drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia, derogació de la legislació d’estrangeria, solidaritat internacional i no a la guerra.

Com ha afirmat Teresa Forcades en una entrevista a la revista Serra d’Or, “una de les millors coses que té la fe, és precisament el sentit de llibertat, que es fonamenta en l’amor”. I per això li dol que molts pastors de l’Església, es limiten “a repetir acríticament, unes consignes que els arriben del Vaticà”. Per a Teresa Forcades és molt important  l’obertura, “que t’obri a la reflexió, a fer-te preguntes”. A més, des de la fe, el seu compromís per la justícia la porta a l’acció,  i “no a mirar cap a una altra banda, davant una situació que provoca patiment en tantes persones”.

Per a Teresa Forcades, la crisi que vivim “afavoreix els interessos dels poderosos, que mercantilitzen la sanitat, fins al punt que hi ha persones que han deixat de prendre els medicaments necessaris”. Per això, la germana Teresa Forcades creu que “cal un canvi radical del model econòmic”, ja que “el sentit de la justícia ens diu que no podem ser còmplices d’un sistema que perjudica la majoria de la població, d’una manera tan brutal”. I d’això en som testimonis els valencians, sobretot quan veiem la indefensió en que es troben els més dèbils de la societat!

La seua obra, Teologia feminista i el llibre Converses amb Teresa Forcades, són un testimoni d’una veu lliure, que ha esdevingut veu de referència, enmig de la mediocritat de la majoria dels polítics espanyols i valencians.

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat 

PD: La foto de Teresa Forcades a la Universitat de València m’ha sigut facilitada pel P. Bausset, a qui li la’n deu haver facilitada l’autor, als  quuals els done les gràcies 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. No veig per enlloc -ni els he escoltat- cap crítica d’aquests dos personatges mediàtics vers els privilegis que la seva Església (la catòlica romana) té a l’Estat espanyol. Una tarda, en una conferència de l’Arcadis Oliveres, li vaig preguntar per aquest assumpte (i sobre els sous vitalicis d’ “expolítics” [sic]), i em va respondre que jo estava fent demagògia… Si no volem veure la injustícia al nostre pais, apagem i anem-nos a dormir!

    Per a mi, aquest invent del Procés constituent és un bluff amb tuf de nacionalcatolicisme (ara, parlat en català), amb moltes ganes de destacar l’ego sobre els demés. És com si aquestes dues persones estiguessin sobre el bé i el mal, i donessin lliçons de bon comportament polític als demés, però sense voler mullar-se.

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.