Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
9 de maig de 2010
0 comentaris
LA FONT D’EN CARRÒS
Municipi situat en la comarca de la Safor. La superfície del terme és plana en el sector nord i muntanyosa en el sud, per on penetren les estribacions de la serra de Gallinera. Les altituds principals són: la Creu, amb 167 metres; Perico, amb 176; i Cuatelles, amb 356. Drenen el terme els barrancs de Fontanelles i de la Foia. La superfície conreada ocupa, aproximadament dos terços del total del sòl, En el sector sud hi ha conreus de regadiu, dedicats principalment a cítrics i hortalisses. La vila es troba situada en la zona de contacte entre el pla i la muntanya, per la qual cosa alguns dels seus carrers són de pendent més o menys suau. En la plaça major està la font que donà nom a la vila. La població durant el segle XVIII ha tingut un paulatí creixement, actualment té uns 3.600 habitants. La seua parròquia té per titular Sant Antoni Màrtir i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Rebollet.
En el cim del Rabat, en la divisòria del terme amb l’Alqueria de la Comtessa, es troben restes del poblat ibèric. En temps dels romans fou una població important, com ho dóna a conéixer la troballa de diverses làpides, restes d’estàtues, medalles d’emperadors i fangs saguntins i restes de possibles edificis en l’ermita de Sant Miquel, on degué existir una important vila rústica de l’alt imperi. El lloc és d’origen musulmà, pertanyent a la jurisdicció del castell del Rebollet. Fou conquerit pel noble En Carròs, senyor del castell, del qual avui dia queden encara algunes runes, que donà el nom a la població. Els seus descendents exerciren el senyoriu fins a finals del segle XIV que passà als Centelles, en la persona de Pere Centelles, depenent de la jurisdicció dels comtes d’Oliva i dels ducs de Gandia, fins el 1771, en què el senyoriu passà al ducat d’Osuna.
La primera església s’erigí el 1329, sempre l’habitaren cristians. En 1368 se li atorgà carta-pobla i augmentà el veïnat, anomenant-se aleshores la Font de Potries. En 1534 es constituí en rectoria, amb l’annex del Rebollet. En 1574 era un annex de la parròquia d’Oliva, el clergat de la qual tenia la cura d’ànimes. L’arquebisbe Sant Joan de Ribera establí un vicari, amb obligació de residir-hi. Tenia aleshores 50 cases de cristians vells i 27 de moriscos. L’església parroquial s’alça en la part vella de la vila, és d’estil gòtic, amb imatges del Crist de l’Empar i la Mare de Déu del Remei, a qui es professa gran devoció, celebra les seues festes patronals en el mes d’octubre. Compta amb les ermites de Sant Miquel Arcàngel i Sant Antoni Abat, construïda aquesta darrera sobre el solar d’una mesquita del segle XIV.
PD: Avui València celebra la festivitat de la seua patrona la Mare de Déu dels Desemparats. Felicitem les Empars i Desemparades que ens lligen. I també l’AVL per haver acceptat com a nom correcte “AMPARO”. Felicitats Amparitos (la idea d’anomenar-los Amparitos no és meua, però la faig meua totalment)… de l’AVL. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!