Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de maig de 2010
0 comentaris
LA FONT DE LA FIGUERA
Municipi situat a la capçalera de la vall de Montesa, en el sector oest de la serra Grossa. La superfície del terme és muntanyosa. Les altituds principals són: el Capurutxo, amb 978 metres; Cofranet, amb 809; Castelló, amb 822 i la Cova Negra, amb 862. El riu Canyoles naix en el terme, i el travessa d’oest a est. La major part dels seus conreus estan dedicats a la vinya, l’olivera i els cereals. La població, que arribà als 5.000 h, des de principis del segle XX, està en regressió, i té actualment poc més de 2.000 habitants. La vila es troba edificada sobre uns pujols que són contraforts del mont Capurutxo, que s’hi alça enfront. La parròquia té per titular la Nativitat de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la Costera.
El terme de la Font de la Figuera estigué habitat en el neolític, com ho fan conéixer les ceràmiques impresses que s’han trobat en la Cova Santa del Capururtxo, cavitat que degué estar poblada fins a començaments de l’edat del Bronze. La cultura ibèrica està representada per un important poblat que hi ha en la Mola de Torró, amb ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques amb decoració geomètrica pintada. Hi ha vestigis de la presència romana: monedes en la Cova de la Moneda, de la Penya Foradada i en altres indrets. S’hi localitzat igualment calçades romanes que passaven per aquestes latituds. El poblat actual es va formar en una partida del terme de Moixent, on hi havia un manantial que brollava al peu d’una figuera i el 9 de març de 1298 quan el rei Jaume II donà Moixent al Vescomte Castronovo el va anomenar com una partida d’aquesta darrera població, del terreny de la qual s’expedí carta pobla en 1312 a favor de Guillem Martínez i 40 veïns. Gonçal Garcia, senyor de Moixent, conservà el senyoriu, passant després al seu fill, que adoptà el nom de Pere Maza de Lizana.
La cristiandat de la Font de la Figuera data des de la seua fundació. L’actual temple començà a edificar-se en 1547, sobre el lloc ocupat per un de més promitiu, interrompent-se la seua construcció, es va concloure el 23 de maig de 1737. És espaiós i posseeix hui altars laterals. L’altar major ostenta pintures de valor artístuc, col.locades en requadres i la taula del centre, que representa la Pietat, s’atribueix a Joan de Joanes, que nasqué en aquesta població, i a qui hi ha dedicat un monument a la plaça principal. En la Capella de la Comunió es venera la patrona de la Vila, La Mare de Déu del Roser dels Xiquets, que manifestà palpablement la seua protecció als xiquets que anaven cantant el Sant Rosari el 24 de juny de 1744. Té l’ermita de Santa Bàrbera, edificada en el segle XVI , i restaurada en diverses ocasions. Del 7 al 12 de setembre se celebren les festes patronals, què es ballen danses típiques.
PD: Coneixem i saludem des d’aquest humil apunt al seu regidor de Joventut i Comerç, l’amic Vicent Muñoz. I una de les tradicions més destacades del poble és la Carrera de Calçotets que té lloc el 31 de desembre (des dels anys 70). Apunt extret del full ALELUYA.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!