Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La festa de Tots Sants és una de les celebracions més antigues del cristianisme, ja que va ser instaurada al segle VII, pel papa Bonifaci IV.

Tradicionalment, en aquesta festa l’Església ens proposa contemplar les Benaurances (Mt 5:1-12) un text evangèlic que pot sonar estrany per al nostre món. I és que la nostra societat acostuma a posar en primer terme l’èxit, els diners i el poder, en contraposició a la pau, l’honestedat, la justícia i la solidaritat que proclamen les Benaurances.

Les paraules de Jesús al sermó de la muntanya, ens parlen d’aquells valors que humanitzen el cor dels hòmens. I per tant, d’aquells valors que poden humanitzar el nostre món, per fer-lo més fratern, més just, més pacífic.

Amb les Benaurances, els cristians hauríem de fer créixer el Regne de Déu des de la humilitat i la pau, des de la solidaritat i el compromís per la justícia. Sense imposicions. Només proposant i oferint amb senzillesa, un camí que, amb l’Evangeli, porta a renovar l’home i la societat. Com deia el cardenal Tarancon, “No és pel camí del poder, de la influència social o de les riqueses, com els cristians treballem eficaçment en la construcció del Regne. És pel camí de la debilitat, com el cristianisme transformarà el món”. I és amb les Benaurances que transformarem el món, ja que anuncien un Déu que s’acosta als pobres i als qui tenen fam, als humils i als senzills, als compassius, als pacífics i als misericordiosos, als nets de cor i als perseguits pel fet de ser justos. Per això, si vivim i fem realitat les Benaurances, acostant-nos a tots els qui sofreixen, farem possible una societat més justa i més humana. 

Com ha dit el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, les Benaurances són un missatge d’anunci, de denúncia i de renúncia.

Les Benaurances “anuncien una manera de ser i de fer, bassada en la veritat i en l’honestedat”. No en les trampes ni en les mentides, tan freqüents en el nostre món!!

Les Benaurances “denuncien l’arrogància de la nostra societat, que confon la satisfacció amb la felicitat, pel fet que vivim en un clima que ofereix uns valors que, sovint, només són un engany”.

Les Benaurances finalment, “indiquen també un camí de renúncia, d’aquells elements que ens esclavitzen i que, només renunciant a ells podrem fer realitat l’autèntica llibertat”.

Aquest camí d’anunci, de denúncia i de renúncia, és el que van fer els sants que celebrem hui: hòmens i dones de totes les edats i condicions i que arrelats en les Benaurances, van viure l’esperança i van arribar a la felicitat i a la plenitud de vida en Déu!

En els sants, en aquells hòmens i dones que ja viuen amb Déu (i que de segur que tots hem conegut) veiem amb esperança els models que van obrir un camí de veritat i que els va portar a la vida que no s’acaba. A la vida sense fi!!

Déu no ens vol desgraciats ni amargats! Déu ens crida a ser feliços. Però a vegades, equivocadament, creiem que la felicitat es troba en els diners (i quant més diners millor!!) en una bona posició social o en una bona imatge, prestigi, autoritat o poder. No és eixa la idea de Déu pel que fa a la felicitat! Jesús en l’Evangeli de les Benaurances que hui proclamem, ve a dir-nos que la felicitat no es troba en la satisfacció dels nostres interessos, ni en el fet que puguem aconseguir tot allò que som capaços de  proposar-nos! La felicitat, segons l’Evangeli, està en treballar pel Regne de Déu, per tal de fer-lo present en el nostre món! I treballar fidel i pacientment, amb tenacitat i amb esperança, per aconseguir un món més humà i més just, més pacífic i més fratern, lliure de guerres, de fam, d’injustícies!! Ací es troba la clau de la felicitat que naix de les Benaurances! I ací es troba també el camí que farà possible un món segons el designi de Déu. Un món on siguem capaços de reconèixer-nos germans. No adversaris! I encara menys, enemics!

                                                                            Josep Miquel Bausset

                                                                            Monjo de Montserrat