Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L?afirmació que avui la familia està en crisi i sotmesa a feroços atacs que minen la seua estabilitat i posen en perill la seua supervivència ha esdevingut un lloc comú. Però algun dels perills que té la familia i no dels menys importants, consisteix en certs suposats defensors que han convertit el tema familiar en ariet ideològic contra postures que no coincideixen amb les seues.

No podem deduir que sols existesca ?la? família, un únic tipus de convivència familiar, des dels mateixos orígens de la humanitat fins que s?estinguesca. La història i l?antropologia ens diu que les diferències culturals, en l?espai i en el temps, es manifesten en families diverses, encara que coincidesquen en certs aspectes. Així a Occident, hem passat en pocs anys de la família llarga, que abraçava avis, pares, fills abundants, néts, oncles, cosins, a l?actual nuclear, basada en la lliure elecció dels contraients, amb escassos fills, fruit d?una decisió planificada. I avui, inclús, tenim les famílies monoparentals i un creixent nombre de parelles que no oficialitzen el seu comprimís davant de cap poder civil o religiós.

Hi ha dues coses que aqueixos ?defensors? de la família no han digerit: l?emancipació de la dona i el control de la natalitat. Les seues ?defenses? guarden un sospitós silenci davant la violència domèstica. Avui els seus atacs virulents es tornen contra el divorci i l?admissió de noves formes de matrimoni. Però, no solen adreçar les seues crítiques contra els majors enemics de les famílies: el sistema capitalista, amb la privació del dret fonamental a accedir a un habitatge, i unes condicions laborals injustes ?contractes fem de treball que dificulten la vida familiar, deslocalització d?empreses, atur creixent, etc. No els veig exigint objeccions de consciència contra aquestes iniquitats i reclamant el vot per a polítics que s?enfronten a aquests mals. O heu vist que en aqueixes darreres manifestacions de la dreta ?amb bisbes inclosos- hagen dit alguna cosa en defensa del dret a un habitatge digne, contra els contractes fem o la deslocalització d?empreses?  Veritat que no? Doncs a què ve tanta ?preocupació? per les famílies? Al que sempre els ha mogut:  l?enriquiment econòmic a costa del que siga.

Bon dia.

P.S.: No té res a veure amb el tema o sí (vosaltres ho direu). He tingut un somni que us conte tot seguit: he somiat que nomenaven arquebisbe de València un sacerdot de la diòcesi de Sogorb-Castelló (valencianoparlant i poeta). Sé que ha estat un somni. Però Déu Nostre Senyor no podria alguna vegada eixir-se’n dels paràmetres que li marquen els seus i fer-ne una de "ben sonada"? Imagine que ha estat provocat perquè ahir vaig veure Els Borja.