Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 d'agost de 2014
10 comentaris

La destrucció dels cristians JOAN F. MIRA (EL TEMPS.CAT)

La persecució universal dels cristians en terres de l’Islam, des de Nigèria fins al Pakistan o Malàisia, sembla un simple detall més d’aquesta violència que s’escampa i que tenim cada dia present en les notícies. Però no és un detall, ni un accident: en alguns llocs crucials ha esdevingut una catàstrofe total, un daltabaix històric. I jo no sabria expressar-ho millor, ni amb més contenció i més autoritat, que un article (El martiri de la indiferència) del P. Manuel Nin, monjo de Montserrat, orientalista, arximandrita i director del Pontifici Col·legi Grec a Roma, article que m’ha enviat amablement el P. Josep Miquel Bausset. Del qual reproduiré ací només alguns paràgrafs, sense comentaris, sense glosses, sense comparacions, sense res que no siguen els fets mateixos, de què tan rarament i tan mínimament informen les nostres televisions i els nostres diaris, com si es tractara d’anècdotes sense importància. Com aquest: “Mosul, ciutat custodi i podríem dir apòstol de la paraula de Déu, ha esdevingut avui custodi de la sang dels màrtirs. Cremades les cases, cremades les biblioteques, cremada i destruïda una tradició cristiana de quasi dos mil·lennis. Zones cristianes, tot l’Orient Pròxim, poblades per monjos i monges, per cristians de tantes confessions eclesials catòliques i ortodoxes…Germans nostres que últimament no sols pateixen persecució a causa del nom de Crist sinó que, en aquells mateixos llocs que són seus des de fa dos mil anys, han deixat d’existir… Aquests dies el patriarca siri catòlic Josep III Younan ha fet una forta denúncia dels fets que s’hi estan produint, en aquests termes: ‘No existeix absolutament cap raó per atacar cristians innocents i altres minories, a Mosul i en altres llocs. No hi ha una sola raó per destruir llocs de culte, esglésies, seus episcopals, parròquies, en nom d’una anomenada organització terrorista que no escolta la raó i no atén  a la consciència. Amb amargor, diem que el nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’islam, tots els cristians seran morts. És terrible! És una vergonya per la comunitat internacional!” Però la “comunitat internacional” és només una etiqueta còmoda per als informatius i les declaracions: és un no res, una abstracció. I en qualsevol cas, aquella variant de “comunitat” formada pels assistents a manifestacions de solidaritat i pels firmants de condemnes diverses, no considera aquest cas entre els que mereixen atenció o indignació.  

I continua: “Una nova massacre de cristians avui a l’Iraq, a Siria, en tot l’Orient Pròxim. Maalula i Saydnaia, fa pocs mesos, van perdre els seus tresors d’esglésies, monestirs, biblioteques, icones…i sobretot van perdre moltes de les verdaderes icones del Senyor que són els cristians. Avui a Mosul, i en tants altres llocs d’Iraq, les poblacions són espoliades, escarnides, deixades enmig del desert, el físic, àrid i sense aigua, com un eco del psalm, i l’espiritual, creat al seu voltant pel silenci, per la indiferència de tants i tants, cristians inclosos, que callen, que no poden o no gosen o no volen fer sentir la seua veu. De nou, a la vora del centenari del martiri de milions de cristians armenis, siríacs orientals i siríacs occidentals [[massacre sempre negada violentament per la Turquia “laica i modernitzada”…]], de nou la fe cristiana és posada a prova.” I el pobre patriarca siríac catòlic proclama encara, inútilment: “És una vergonya! Demanem a la comunitat internacionsl que siga fidel als principis dels drets humans, de la llibertat religiosa, de la llibertat de consciència. Nosaltres som a l’Iraq, a Síria i al Líban: nosaltres, els cristians, no hem sigut importats, som ací des de fa mil·lennis i, per  tant, tenim el dret de ser tractats com a éssers humans i ciutadans d’aquests països…” Dissortats patriarques, arquebisbes, monjos i fidels cristians: poden ser expulsats dels més antics llocs de la seua fe ( llocs que ja eren cristians sis segles abans de l’Islam), poden ser massacrats, espoliats, perseguits, i poden ser arrasats i cremats els seus monestirs, biblioteques i esglésies, poden ser víctimes d’atrocitats metòdiques per tal de fer-los desaparèixer de la terra. Tant se val: la seua dissort històrica no fa moure un dit a ningú, no altera la digestió de la diplomàcia europea, no fa eixir al carrer manifestants solidaris, no provoca una simple condemnació moral, només una perfecta indiferència. Jo sé per què, i potser ho explicaré un altre dia.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Un artícle molt valent. Gràcies.

    La indeferència que en Joan F. Mira ens parla contrasta amb l’alegria que molta de la nostra progressia va abraçar les anomenades “primaveres arabs”. Potser els [maleïts, per irreponsables] aplaudiments d’aleshores s’han convertit amb silencis vergonyants.

    Un parell d’artícles parlant del fet aquest de la persecució de cristians:

    noticias.adventista.es/2014/02/27/adra-internacional-y-su-respuesta-en-siria/

    http://www.protestantedigital.com/ES/Ciudades/articulo/18779/Pedimos-ue-desde-espana-haya-alguna-reaccion

    Atentament, i bona setmana

  2. Amb el teu permís, em permeto copiar íntegrament aquest magnífic article al meu blog (evidentment, citant la seva procedència). Fa setmanes que al Twitter protesto per la indiferència internacional dels fets que expliques. Les teves paraules ajudaran a molta gent a entendre que no s’hi val a fer veure que no passa res.

  3. Ja fa temps que vinc dient que l’Islam hauria d’estar prohibit com el KuKuxKlan o els partits nazis. Ho volen vendre com una religió però és una opció política, clara, concreta, teocràtica, classista i racista.

    1. No estic d’acord amb vostè. No sóc partidari de [gaires] prohibicions; però trobo que l’Islam no es pot reduïr als grups d’aquests criminals. Com el cristianisme no es pot reduïr a grups com l’Opus Dei (en cap cas, no vull comparar l’Opus Dei amb els criminals islàmics que en parla l’artícle).
      El què crec que és sumament perillós és la mescolança de [falsa] religió amb política… I d’això, al nostre pais, hi han bons exemples a banda i banda de l’espectre polític.

      Atentament, i bona setmana

  4. Moltes gràcies a Joan F. Mira per aquest article i per reproduir les paraules del pare Nin. Tota la meua solidaritat amb els cristians que estan patint la intolerància i la violència i la meua ferma indignació per la nostra indiferència davant d’aquesta situació. Tant l’un com l’altre són signes evidents de barbàrie.

  5. Espere la continuació de l’article de Mira, sembla que explicarà les causes d’aquesta indiferència envers la barbàrie que pateixen els cristians als països de majoria musulmana. És una vergonya immensa. Tan gran com la judeofòbia de bona part de la societat occidental (amb Catalunya ben destacada) que justifica i fins i tot aplaudeix les accions d’un grup integrista com Hamas contra Israel, negant als jueus el dret a defensar-se.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.