La patronal, com sempre va a la seua, enriquir-se i tractar de no perdre diner, a costa del que siga, i quan parlen de “reforma laboral” parlen de fer el que els vinga en gana sense condicions, i tracten que paguen la crisi els obrers i poder-los despatxar sense indemnitzacions. A més de contractar joves amb baixos sous i contractes fem.
Els sindicats es dediquen a alertar de la situació dels joves i a impartir cursos de formació en l’ocupació, però poc més perquè no hi ha ni reivindicacions ni mobilitzacions (ja sé que vaig fer una vaga general… que, al meu centre, fou seguida per dues persones més i jo… vosaltres mateixos), ja que moltes vegades es lliuren a la causa del governant de torn perquè depenen de les subvencions de l’estat.
I la resta? Doncs omplint-nos de por, preocupant-nos de nosaltres mateixos, tancant-nos en les nostres trinxeres, atresorant i prevenint per si de cas, i poc més.
Els joves, amb tota la societat, alguna cosa han de fer, una crida a ser més combatius, a organitzar-se i a mobilitzar-se. Cal rebutjar tant l’apoliticisme de molts i el conformisme d’alguns, a més de la poca actitud sindicalista. Cal lluitar per la unitat per tal de fer front a aquesta crisi, que quan passe seguirem igual si no posem remei a aquesta situació.
Gran part del nostre futur depén dels joves, Si el futur dels joves és negre, com deu ser el nostre? BON ANY!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Comentari lucidíssim. Crec que tens tota la raó: la por ens fa enquistar-nos, i el que cal, justament, és superar individualismes.
Que l’any nou ens porti seny i rauxa: racionalitat per saber què cal fer, i força per portar-ho a terme.
…I a tu, que et porti tot el bé i la felicitat que et mereixes que són molts: per bon mestre, bon escriptor i bon amic.