Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de juliol de 2007
6 comentaris

La Conselleria d?Immigració i Rafael Blasco

Ara que el sr Francisco Enrique Camps
(de Golf) ha creat una conselleria d?Immigració per a l?etern conseller
Rafeel Blasco, m?ha arribat un paperet ?suplement- del Quadern núm. 148 de
CiJ, corresponent al mes de juny d?enguany. Aquest suplement tracta de la
immigració estrangera a l?Estat. I us vull deixar ací uns punts sobre aquest
tema:

1.
La immigració forma ja part constitutiva de la
nostra societat.

2.
Els immigrants omplin
un seriós buit demogràfic de la nostra societat, derivat de l?elevat desplom
de la natalitat des de 1975.

3.
La immigració ha dut considerables beneficis econòmics
i socials.

4.
Els immigrants accepten
a sovint condicions de treball inhumanes i mal retribuïdes.

5.
No és just dir que
tots els immigrants vénen sols atrets per les nostres « llums de la
ciutat ».

6.
Existeix avui una imatge esbiaixada de la immigració.

I davant
de tot açò, què hem d?esperar de la població immigrada ?

L?acceptació
d?aquells valors fonamentals de la nostra societat que, almenys ací, tenen ple
sentit humanitzador : valors democràtics, llibertat religiosa, igualtat
entre homes i dones, etc.

En el cas dels creients d?una religió
no cristiana, la vivència de la seua fe com a religió en convivència amb
d’altres.

La implicació en espais de
participació ciudadana i convivència per tal d?estretir llaços i coneixement
amb els ciutadans autòctons.

L?apertura a un coneixement i apreci
per les tradicions culturals locals.

I què hem d?oferir a la immigració la població
autòctona?

Els mitjans perquè les persones
immigrades puguen viure junt amb la resta de ciutadans, sense que es vegen
obligats a formar guetos perquè no se?ls acull en cap altre indret.

Acollir
i deixar-nos transformar per les crítiques als pseudovalors d?Occident.

El
reconeixement del dret a participar en les eleccions locals, com a instrument
necessari per tal de promoure la seua participació en la construcció de la
societat i ser tinguts en compte per la classe política.

L?accés
als centres educatius en condicions d?igualtat.

El
respecte i coneixement dels valors i elements fonamentals de la seua cultura i
religió, facilitant aquelles estructures educatives que aposten per la
interculturalitat i per espais de participació i relació en condicions
d?igualtat. Facilitar el dret a exercir les seues pràctiques religioses en
espais dignes.

Per la meua experiència, puc dir que
el que afirma el CiJ en aquests tres darrers paràgrafs no s?hi duu a cap. Ni
tenen el dret a participar en les eleccions locals, ni l?accés als centres
educatius en condicions d?igualtat, ni tenim el respecte i coneixement dels
valors fonamentals de la seua cultura i religió.

De tota manera, el que sí que cal
tenir en compte JA és que construir una societat millor ací, és sol una part de
la solució. S?ha de crear un ordre econòmic internacional que no genere POBRESA
en la major part del món i que establesca unes relacions econòmiques que els
ajuden a superar-la. Això implica invertir al Sud, especialment a l?Àfrica, per
tal de crear mitjans de vida ALLÍ. Invertir consegüentment, en condicions
diferents a les que solen imposar les multinacionals. Invertir respectant el
medi ambient, les lleis fiscals i polítiques, i garantint unes condicions de
treball dignes i humanes.

P.S.: Done les gràcies al Centre
d?Estudis Cristianisme i Justícia i a la Fundació Migra Studium per les idees facilitades en aquest apunt.

Ra


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. del tema més important que la nostra societat té plantejat.  I no tenim ni discurs ni solucions enriquidores per al futur col·lectiu. Bona vesprada.

  2. 1. Fco. per Rafael.

    2. Quina diferència entre els missastges evngilitzadors d’aquesta gent i els de la Cúria valenciana ?

    3. En tota ma vida no n’he vist cap arquebisbe a la Seu de València que fóra valencià i ja passe dels 40.

    4. Lladres que entreu per Almansa i ens poseu la cova dins de casa i des d’ella governeu.

  3. La modernitat i el desenvolupament incontrolat, què destrueix la relació ancenstral d’equilibri de l’home amb el seu medi.

    A més a més, n’hi una base de valors culturals, doncs cap estat capdavanter havera ressistit un creiximent demografic de triplicar la seva població en tres decades com els arabs al Marroc o Palestina o els sudamericans a l’Equador.

Respon a josepblesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.