Sant Desideri
Municipi situat a la conca alta del riu Vinalopó. La superfície del terme és bastant plana al sector central. Pel migdia penetren els contraforts de la serra de Sant Cristòfol i pel nord el terreny és molt trencat, amb alcàries que s’aproximen als 900 metres. Les altures principals són: Cabeço de la Caldera, amb 618 metres; i el vèrtex geodèsic de tercer ordre la Creuete amb 657 metres. El riu Vinalopó limita el terme durant un curt trajecte pel sud-oest. La superfície conreada ocupa més de la meitat del terme. Hi ha prop de 1.000 hectàrees de secà, en què es conreen cereals, oliveres i vinya. El regadiu ocupa més de 300 hectàrees, que produeixen cereals i hortalisses. S’hi utiltzen les aigües del riu Vinalopó.
El poble està situat al vessant nord de ls contraforts de la serra de Sant Cristòfol. Amb una economia tradicionalment basada en l’agricultura des de principis del segle XX, en aquestes darreres dècades s’ha observat un tènue increment del nombre d’habitants, gràcies, en part, a la instal.lació de xicotetes indiústries relacionades amb el sector tèxtil. Actualment té uns 1.200 habitants. La seua parròquia té per titular Sant Cristòfol i pertany a l’Arxiprestat de Mariola.
En un principi formà part del municipi de Biar, seguint la seua sort a través del temps. Per la seua situació fronterera amb Castella sofrí les conseqüències de les guerres per les rivalitats entre valencians i castellans, patint moltes vicissituds i penalitats, arribà a quedar tot el poble en unes simples ruÏnes. La Canyada es va separar de Biar en 1795, juntament amb Beneixama, de la qual a la vegada se separà en 1836, any en què formà municipi amb el Camp de Mirra. D’aquesta darrera població s’independitzà en 1843 per constituir el seu propi ajuntament.
La seua església, dedicada a Sant Cristòfol, en un principi juntament amb Beneixama i el Camp de Mirra foren filials de Biar. En 1576 Beneixama aconseguí l’autonomia donant-li com annexes la Canyada, el Camp de Mirra, i el caseriu del Salze. També tenia un altre caseriu anomenat Torre Negrete, del qual no queden més vestigis que uns paredons abandonats i la bonica finca anomenada la Torre. En 1801 es donà a la Canyada un vicari per tal d’atendre les ànimes; i en l’arranjament parroquial de 1902 s’erigí en parròquia independent. Té una ermita, on es venera la Mare de Déu del Carme, patrona de la població, a qui es professa gran devoció, i en honor de la qual se celebren festes del 14 al 17 de juliol. Al voltant de l’ermita es va construir el Via Crucis en 1891. Del 6 al 8 de gener tenen lloc les festes als Sants Reis Mags, amb la representació a l’aire lliure d’un acte sacramental, que el realitzen els veïns des del 1765. Per aquest motiu se sol anomenar aquest poble la Canyada dels Sants Reis Mags.
Bon dia,.
