| Conclou el procés de traducció del llatí al castellà del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer.
Traducció del procés de canonització. Transcriure el procés de canonització de Sant Vicent Ferrer del llatí al català no ha resultat cosa fàcil. Cinc dominics han trigat vuit anys en desxifrar el manuscrit
que cita 860 miracles atribuïts al sant amb 400 testimonis, a part de recollir les dues últimes dècades de la seva vida. El procés de canonització de Sant Vicent Ferrer ja es pot llegir en castellà. La tasca no ha estat cosa fàcil. És més, cinc dominics-integrants de l’Institut Històric de la província dominicana de l’antiga Corona d’Aragó-han conclòs la feina després de vuit anys. En concret, es tracta del manuscrit conservat a València sobre el procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (València, 1350 – Vannes, França, 1419), la festa es commemora aquest dilluns.
Sant Vicent Ferrer va ser canonitzat el 29 juny 1455 pel papa Calixt III, també valencià, qui de petit i quan es deia Alfons de Borja, va conèixer al sant valencià i va escoltar d’ell, fins i tot, la profecia en la qual li va predir que aconseguiria el papat i després li canonizaría.
El procés de canonització del patró dels valencians cita testimonis de més de 400 testimonis, així com més de 860 miracles atribuïts a la intercessió del sant, nombrosos documents notarials i, a més, recull, fonamentalment, la vida quotidiana i predicacions del sant en els seus dues últimes dècades de vida.
Quan va ser canonitzat Sant Vicent Ferrer, Calixt III va manar que les actes del procés es guardessin a Roma, d’on van desaparèixer en 1527. No obstant això hi havia una còpia a la ciutat italiana de Palerm-que avui encara es conserva-i de la qual en 1572 es va fer una altra per a València, en 1577 una tercera, per Sant Lluís Bertran i el 1590, una altra més per al sacerdot Vicente Justinià Antist. Aquest últim manuscrit, que ha estat l’ara transcrit i traduït, es conserva avui a la Universitat de València on roman des de la desamortització de Mendizábal el 1836, quan els dominics van perdre les seves propietats.
El manuscrit de València compta amb 308 “fulles útils”, amb lletra humanística cursiva. “La gran majoria de fulles estan escrites per ambdues cares-unes 39 línies en cada una-i en la majoria d’ocasions, sense punts ia part i amb les nombroses abreviatures habituals”, explica l’historiador dominic Alfonso Esponera.
Notes al marge
“Té notes al marge d’una altra mà-molt probablement del mateix Antist-, i entre altres peculiaritats sembla més que copiat, dictat; sense molt coneixement del llatí doncs hi ha males concordances, o grafies que responen a la fonètica, encara que potser s’hagi de a la còpia tan exacta de l’original “, afirma Esponera.
El manuscrit està redactat en un llatí “baix medieval, amb expressions arcaiques i neologismes de les naixents llengües romàniques”.
La propera edició dels treballs inclourà la transcripció del llatí i un llibre amb la traducció al castellà “que ha estat la part més complicada i extensa de realitzar” ja que “els termes en llatí eren llegibles” però el contingut “molt tècnic, amb abundants documents notarials “.
Des que van començar els treballs el 2004, s’ha emprat material estudiat pel dominic Adolfo Robles i han intervingut també els religiosos Vicente Forcada, Sebastià Fuster, Argimiro Velasco i Alfonso Esponera. Tot un treball d’equip.
Notícia apareguda el 13 d’abril de 2012 al diari Levante-EMV
|
