Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     A Justinià com a bisbe de la diòcesi, pels anys 527-528, se li atribueix una basílica urbana, ubicada en l’actual plaça de l’Almoina, segons unes restes arqueològiques trobades i una inscripció fragmentària al.lusiva a aquest fet.

     La presència musulmana el 711 obri en la història de la nostra Església un parèntesi sobreacollidor. No tenim fonts a València, no solament de l’Església, sinó també de la societat islàmica. Amb el temps en anar minvant el nombre de cristians els temples anaven desapareixent, encara que molt probablement la basílica de Sant Vicent Màrtir, no interrompé el culte cristià durant la presència  musulmana. Durant aquest temps degué haver algun bisbe al front dels mossàrabs del nostre territori.

     Cap al 1096 estant la ciutat de València en poder del Cid es va nomenar bisbe Jerònim de Perigord, que després de la mort del Cid el 1099 es va retirar a Castella amb les tropes cristianes. Sembla que ja no s’interropé a València la sèrie de bisbes fins l’arribada del rei Jaume I el 1238.

(Traducció d’un escrit d’Arturo Llin Chàfer)