Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 d'abril de 2012

0 comentaris

La Basílica de Sant Vicent Màrtir (València)

La diòcesis de València ha conegut diverses catedrals, o millor dit la Catedral de València ha conegut diverses ubicacions. La primera estigué situada al sepulcre de Sant Vicent Màrtir, poc després que tinguera lloc el seu martiri el 304. D’això hi ha constància escrita en el Passio o narració més antiga del seu martiri, que és de final del segle IV. Encara que avui dia no disposem de les característiques del temple primitiu, malgrat això es pot afirmar que tingué la mateixa orientació que s’han mostrat en les excavacions realitzades a Sant Vicent de la Roqueta i que estan en consonància en el traçat de les basíliques de la Tarraconense o de la Cartaginense. L’atenció d’aquesta Basílica Catedral requerí la construcció d’un monestir annex i l’establiment d’una escola de teologia.

A Justinià com a bisbe de la diòcesi, pels anys 527-528, se li atribueix una basílica urbana, ubicada en l’actual plaça de l’Almoina, segons unes restes arqueològiques trobades i una inscripció fragmentària al.lusiva a aquest fet.

La presència musulmana el 711 obri en la història de la nostra Església un parèntesi sobreacollidor. No tenim fonts a València, no solament de l’Església, sinó també de la societat islàmica. Amb el temps en anar minvant el nombre de cristians els temples anaven desapareixent, encara que molt probablement la basílica de Sant Vicent Màrtir, no interrompé el culte cristià durant la presència musulmana. Durant aquest temps degué haver algun bisbe al front dels mossàrabs del nostre territori.

Cap al 1096 estant la ciutat de València en poder del Cid es va nomenar bisbe Jerònim de Perigord, que després de la mort del Cid el 1099 es va retirar a Castella amb les tropes cristianes. Sembla que ja no s’interropé a València la sèrie de bisbes fins l’arribada del rei Jaume I el 1238.

(Traducció d’un escrit d’Arturo Llin Chàfer)