Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Caseriu situat al centre de la Vall d’Aigües Vives al peu de la serra de les Agulles. El poblat està al límit dels termes municipals d’Alzira i Carcaixent, al primer dels quals pertany. Es troba en un bella vall envoltada de muntanyes. Probablement aquest poblat fou fundat pels religiosos agustins en 1784, que hi tenien prop un convent que fundà el rei Jaume i que s’anomenà Aigües Vives per una font molt copiosa de segur cabdal que allí corre. El document de fundació s’atorgà el 12 de desembre de 1796. L’església d’aquest indret es va beneir el 6 de gener de 1873 i per tal de ser atesa el 19 d’agost de 1890 es creà una Capellania de l’Acerb Piadós, anexa a la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Carcaixent. El 29 de desembre de 1953 fou constituïda com a parròquia autònoma. Actualment té uns 800 habitants.

S’ha arribat a afirmar que el convent que ocupaven els religiosos agustins a Aigües Vives tenia un origen antiquíssim, remuntant-se al segle VI, i que la seua primera comunitat la va dur el monjo Donat d’Àfrica. Probablemet s’observava en l’esmentat monestir la regla de Sant Agustí. Alguns consideren que va ser el primer monestir que s’establí a la península Ibèrica. Deixeble de Donat va ser Sant Eutropi, que arribà a abat l’any 584 i després fou bisbe de València. Desparegut el monestir amb la presència musulmana, després de la fundació del Regne de València es restaurà, i no tenint suficient rendes per tal de subsistir la comunitat, en febrer de 1267 el rei Jaume I concedí unes terres al monestir. Gojà de molts privilegis, els quals foren confirmats pel rei Alfons III de València, en 1450.

Al referit monestir es venerava una bella imatge de la Verge Maria en pedra amb una poètica llegenda respecte a la troballa i origen. El 16 d’octubre de 1250 en un camp situat a l’esmetada Vall d’Aigües Vives, la trobà un llaurador quan estava conreant amb una parella de bous, al costat d’una olivera. La imatge de la Verge de dos palms i mig, és gòtica, en la seua mà dreta es recolza amb un gaiato i el Xiquet Jesús recolza la seua mà dreta en la galta de la Mare. Va ser venerada a l’Església del Monestir Agustí. Amb l’exclaustració de 1835, i amb l’abandó dels agustins del Monestir, la imatge fou traslladada a l’església parroquial de Carcaixent i posada a la veneració en una capella lateral. Va ser declarada patrona canònica d’aquesta població en 1857 i coronada canònicament en 1950.

 PD: Informació extreta del fullet ALELUYA, de l’Arquebisbat de València.