Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 d'octubre de 2011
1 comentari

Kira, la meua gosseta, i un gatet

     Fa uns dies em sorprengué el que passà a casa amb Kira. Quan era hora de dormir, Kira és molt independent (ja té uns quatre anyets), se n’anà a la seua “llar” i, al cap de poc temps, començà a fer uns sons o lladrucs estranys. Semblava que se l’hi havia “ficat” dins de casa algun animal (tipus insecte). I tot era raspar i raspar, però no hi havia manera de saber què li passava, ni què hi tenia. A poc a poc s’adormí i fins l’endemà.

     L’endemà, durant el matí, no sé què faria. I a la vesprada començà de nou amb la mateixa: algun lladruc, més raspades, semblava que volia fer fora algun “intrús”. Però no podíem saber de què es tractava. A la poqueta nit, obrírem la porta de l’espai de casa on té la seua llar i n’isqué al carrer, però en el moment que veia que ens hi acostàvem, corria i s’hi ficava de nou dins i ja estàvem igual que abans. 

     En un moment, vaig aconseguir veure que l’animalet que hi havia era un gatet. Com hi havia entrat? Com hi havien passat la nit anterior tots dos plegats? No ho sabem. Quan finalment el gatet va aconseguir eixir de la caseta de Kira es va refugiar davall una escala i quan jo, sense intenció de fer-li cap mal, m’hi acostava amb una granera, Kira com si es transtornara m’agafava la granera i no m’hi deixava acostar. Així passaren una segona nit. Entre Kira i el gatet no es veia cap tipus de repulsió o d’animadversió.

     I el diumenge, en un moment que Kira es va distraure -i mentre estava al carrer- vam aconseguir fer fora el gatet. Aleshores tots dos volien entrar de nou dins de casa. I si obríem, el gatet era el primer que volia entrar i Kira tan tranquil.la i contenta. L’única solució que haguérem de dur a cap fou, com sabíem el gatet d’on venia, l’hi tornàrem i així poguérem aconseguir que Kira es quedara de nou a casa soleta. Això us ho explique per allò que solem dir que “es porten com el gat i el gos”. Bona vesprada.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La meva filla té dues gossetes: La Violeta i la Gala i ara fa poc la d’una amiga a dispesa, la gosseta a dispesa es diu Lola i amb el seu any i escaig ens fa bullir el cervell.

    La Lia ja és molt velleta, té 18 anys i dos mesos.

    Salvador Molins (Berga)

Respon a Salvador Molins i Escudé Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.