Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de juny de 2012
0 comentaris

Juan de la Rubia i el P. Massot, textos del P. Josep Miquel Bausset

     En l’anterior apunt feia referència al número corresponent d’abril de la revista SAÓ. I citava dos textos del P. Josep Miquel Bausset. Ací els teniu… un és dedicat a l’organista, fill de la Vall d’Uixó, En Juan de la Rubia i l’altre al monjo de Montserrat, P. Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany. No cal que us diga que, si us els puc facilitar al meu bloc, és gràcies a la paciència i la deferència de l’amic, P. Josep Miquel Bausset.

 Juan de la Rubia

 

Fill de la Vall d’Uixó, Juan de la Rubia, nascut el 1982, és un prestigiós organista, reconegut internacionalment com un dels millors que existeixen en l’actualitat.

Va iniciar els estudis musicals amb son pare i amb Ricardo Pitarch i de menut va participar en diferents corals infantils. De fet, va ser Pitarch i el pare de Juan de la Rubia, els qui despertaren en el xiquet la passió per la música. Aviat s’integrà en la Banda “Schola Cantorum” de la Vall, on tocà el clarinet, fins que trobà la seua vocació: l’orgue i el piano, instruments que va compaginar fins a traure les dues carreres superiors a València i a Barcelona.

Juan de la Rubia ha obtingut els premis Extraordinaris Fi de Grau d’Orgue, Piano i Harmonia i el títol superior de Música de Cambra, amb Matrícula d’Honor i Menció d’Honor. Posteriorment amplià els estudis d’orgue i d’improvisació a la Universitat der Künste de Berlín i al Conservatori Nacional de Tolosa de Llenguadoc, aconseguint fins a cinc premis Extraordinaris en diverses especialitats. El 2002 obtingué el primer premi nacional d’orgue en el concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i fou guardonat amb el premi Andrés Segovia-J.M. Ruiz Morales de Música, de Compostel·la. També ha guanyat el Primer Premi Euterpe a València, el de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Granada o el premi “Primer Palau” del Palau de la Música Catalana.

Malgrat la seua joventut, Juan de la Rubia ha fet concerts d’orgue com a solista a Alemanya, Eslovènia, Hongria, Itàlia, Andorra, Palestina o Rússia entre d’altres països, així com també a les principals sales espanyoles.

El repertori de Juan de la Rubia abasta  tots els estils, amb especial interès per Bach i la música del període romàntic i simfònic. Músic versàtil, de la Rubia centra la seua activitat en la música antiga com a solista i com a membre de diverses agrupacions.

Al llarg de la seua activitat concertística, ha inaugurat els orgues de la Vall d’Uixó, l’Alcora, la cocatedral de Santa Maria de Castelló o Palma de Mallorca.

Ha tocat amb el Grup Instrumental de València, la Reial Filharmònica de Galícia, l’Orquestra de València, el Cor de RTVE, el Cor i l’Orquestra de la Generalitat Valenciana, la Camerata de Madrid  o la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Des de 2001 és professor d’improvisació de l’Escola Superior de Música de Catalunya, on compagina la seua tasca docent amb la concertística. Aquest fill de la Vall és considerat un dels organistes més guardonats de la seua generació i és a més, l’organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

De la Rubia ha tingut un paper decisiu en la construcció de l’orgue de la parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció de la Vall, així com en la seua promoció posterior amb concerts d’orgue, sol i amb altres instruments. També toca l’orgue a les celebracions litúrgiques quan passa uns dies a la seua ciutat.  

Juan de la Rubia ha col·laborat amb Montserrat diverses vegades, participant en el curs d’organistes litúrgics que organitza el monestir. Més recentment, el passat mes de gener, aquest organista de la Vall gravava un CD amb l’orgue de Montserrat, del qual destacava la seua importància “en quant a possibilitats tímbriques i dinàmiques, donat la grandària i la qualitat de l’orgue”.

Fruit de la seua sensibilitat per la música, Juan de la Rubia em comentava que, els dies que gravava el CD a Montserrat, mentre escoltava el Laudate Pueri de Mendelssohn cantat per l’Escolania, “una obra d’especial estima per a mi, i que vaig cantar durant la meua infància, no vaig poder fer res més que plorar durant tota la interpretació del motet, recordant els meus inicis corals i la gent que em va acompanyar”.

És una sort per a la Vall i per a tots els valencians, gaudir de les interpretacions d’orgue d’aquest organista de la Vall d’Uixó.

 

 Josep Massot: una vida al servei de la cultura

 

Savi i erudit, home bo, treballador incansable i compromès en la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. Així ha estat definit el P. Josep Massot, monjo de Montserrat, guardonat amb el 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural.

Nascut a Palma de Mallorca el 1941, va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió el 1964 i va ser ordenat prevere el 1971, any en que fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Durant molts anys va ser també director de la revista Studia monastica, i actualment dirigeix les revistes Serra d’Or i Randa. Ha estat professor de català, per als monjos jóvens, a l’Escola Filosòfica i Teològica de Montserrat, secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. És també vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, al qual pertany des del 1999, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica i de la Societat Verdaguer.

Aquest monjo filòleg, historiador i investigador de la cultura catalana, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles sobre el Cançoner, la llengua, la guerra civil o l’Església Catalana i ha estat guardonat amb el Premi Francesc de B Moll de l’Obra Cultural Balear (pel conjunt de la seua obra) i el Premi Manuel Sanchis Guarner. També ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i edició de l’Obra del Cançoner Popular, així com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. A més, el 1998 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Home senzill i discret, el P. Josep Massot ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per “per tota una vida dedicada a construir i divulgar la cultura catalana”. La seua obra literària i l’exemplaritat de la seua obra intel·lectual, l’han fet mereixedor d’aquest premi. Com destacava Òmnium Cultural, el P. Massot ”forma part de la llista de persones exemplars que honoren el nostre País”, com els valencians Sanchis Guarner (1974) , Joan Fuster (1975), Vicent Andrés Estellés (1978), Enric Valor (1987)  o Joan F. Mira (2004)   

Vaig tindre el goig de treballar amb el P.Massot, des del 1987 al 1991, en les Publicacions de l’Abadia, i puc dir que és una persona extremadament amable i delicada en el tracte. I sobretot, un treballador infatigable i que mai fa vacances! Quan els monjos després de completes ens retirem a la cel·la per descansar, el P. Massot continua treballant fins tard, al despatx de publicacions, on les 6 taules estan plenes de llibres, carpetes, o fulls de galerades per corregir. Monjo servicial i abnegat, igual fa de lector al refetor o de celebrant setmaner, que serveix els monjos en els àpats o bé despara taula.

El seu sentit de l’humor i la seua fina ironia, així com la seua capacitat intel·lectual, fan que les converses amb el P. Massot siguen molt enriquidores.

Amb una gran senzillesa i com traient mèrits al premia atorgat, el P. Massot declarava que “el que he fet sempre ha estat treballar a favor de la nostra llengua i cultura”. És per això que el 2001, va tindre un especial interès en editar “D’un País que anem fent”, miscel·lània en homenatge a mon pare. Va ser ell mateix qui volgué presentar aquest llibre a l’Alcúdia, el novembre d’aquell any.

En un moment difícil per a la nostra cultura,  el P. Massot deia que ara cal “treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià”. És també al País Valencià, on el P. Josep Massot ha col·laborat freqüentment amb conferències o jornades d’estudis. Una bona prova del seu afecte pel nostre País, és la col·lecció de llibres “Sanchis Guarner”, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Preocupat també per la línia de l’Església Catalana, el P. Massot declarava: “Hi ha hagut moments en què hi havia molts bisbes que defensaven el català i que estaven molt conscienciats. Ara la cosa no està tan clara: n’hi ha alguns que sí, d’altres que molt menys, i alguns que diuen públicament que el tema del català i el catalanisme no els interessa. No sóc ningú per judicar els bisbes, però algunes coses no em fan gràcia”.

Per la seua claredat d’idees i el seu compromís en la defensa de la nostra llengua, Òmnium Cultural ha reconegut la “dedicació sostinguda, rigorosa i productiva del P. Massot”, un home que davant la situació greu de la nostra cultura, afirmava que “només ens queda protestar i resistir, com hem fet fins ara”.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.