Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de març de 2012
0 comentaris

Josep Massot i Muntaner, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

     Des de l’estima que sent per l’Abadia de Montserrat, m’unisc a l’alegria per la concessió del guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (44a edició) al monjo, filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner

     Tot seguit us deixe la informació d’aquesta casa (VILAWEB.CAT) sobre aquest fet.  

El filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per la seva obra cultural duta a terme al llarg de la seva vida. Investigador erudit, ha publicat més de vuitanta volums,  i durant més de quaranta anys ha dirigit les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (que edita la revista Serra d’Or entre més). Massot, nascut a Palma, és monjo de Montserrat des del 1962 i s’ha especialitzat en la història de la llengua a les Illes Balears. Precisament, durant l’acte, ha parlat de temes d’actualitat com la situació de persecussió a les Illes Balears, els bisbes catalans d’avui i la centralitat que va prenent l’independentisme (vídeo).

En el seu parlament, Josep Massot i Muntaner ha explicat que li feia molta ilusió aquest premi, tanta com n’hi va fer rebre el primer dels reconeixements que va tenir: el 1989 va rebre el Premi Francesc de Borja Moll que atorga l’Obra Cultural Balear, ‘perquè diuen que ningú és profeta a casa seva, però en aqust cas sí.’

Ha recordat que va veure néixer el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural des del 1969: ‘He conegut gairebé tots els personatges que l’han rebut i alguns han estat mestres estimadíssims, com el primer guardonat, Jordi Rubió i Balaguer, i també Josep Maria de Casacuberta, mestre tan pel món editorial com pels estudis del segle XIX sobre Verdaguer i Marià Aguiló, i d’altres com Ramon Aramon i Joaquim Molas. També vaig ser deixeble de Francesc de Borja Moll.’

‘A Mallorca sempre m’he considerat un català de Mallorca i a Catalunya un mallorquí de Barcelona. Miro de tenir relació amb totes les terres de parla catalana, i com a mallorquí també tinc estranyament molta relació amb Menorca, Eivissa, Formentera. També tinc una estreta relació amb el País Valencià; amb contactes amb la universitat i amb el món de la cultura (era molt amic de Joan Fuster)… També he cultivat l’aspecte internacional de la cultura catalana: fa molt de temps, gràcies amb Badia i Margarit, vaig ser el primer secretari de ‘Llengua & Literatura‘, que em va portar molts mals de cap però que em va permetre una xarxa molt ample de contactes que encara mantinc.’

‘Fa molts anys que faig el que puc. Es dóna la circumstància que l’any passat vaig fer setanta anys i en fa quaranta que dirigeixo Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM). A més, enguany al setembre farà cinquanta anys que vaig entrar de Monjo a Montserrat i que vaig escriure el primer article per a la revista Serra d’Or encarregat per Joaquim Molas. Qui m’hauria dit que anys després la dirigiria?’

Massot i Muntaner també ha valorat aspectes d’actualitat com la situació de la llengua a les Illes Balears. Es dóna el fet que Massot, nascut a Palma, s’ha especialitzat en estudis sobre la cultura i la llengua a les Illes Balears: ‘Aprofito per adherir-me a la manifestació que es va fer diumenge. Realment és un moment molt preocupant, estic molt preocupat. El govern ha trencat el consens lingüístic que es va assolir en l’època de la UCD. Tots els partits es van posar d’acord en uns mínims. En l’època que va governar el Pacte de Progrés no va anar més enllà per no trencar el consens perquè la llengua tingués els mateixos drets. I els que manen ara el que volen és tornar al temps del Franco. S’ha fet un retorcés a tot el que s’havia aconseguit des del 1975-76. (…) Jo sempre he lluitat amb les dents i amb les ungles per defensar la llengua, i els retrocessos em preocupen molt. I que els retrocessos vinguin del Tribunal Constitucional i que tinguem un govern a Madrid que aprofiti la situació, no és gens favorable.’

‘I què podem fer? Doncs resistir. Sabem que ve una època molt dura, però no hem de perdre l’esperança, i esperar que vinguin temps millors, encara que també sabem que les coses no s’arreglen soles.’

Preguntat sobre l’església catalana, i en concret sobre els bisbes catalans avui, Massot i Muntaner ha dit: ‘Hi ha hagut moments en què hi havia molts bisbes que defensaven el català i que estaven molt conscienciats. Ara la cosa no està tan clara: n’hi ha alguns que sí, d’altres que molt menys, i alguns que diuen públicament que el tema del català i el catalanisme no els interessa. No sóc ningú per judicar els bisbnes, però algunes coses com a mínim he de dir que no em fan gràcia.’

Sobre la centralitat que va prenent l’independentisme, en relació al gir que ha fet CDC, Massot ha bastit la resposta amb una anècdota: ‘Aquests dies treballava sobre Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya i una de les conclusions que arribaven a primers de segle XX els estudiosos, és que Els Segadors s’havia imposat com a himne gràcies a les prohibicions dels governadors civils. Per tant, tot té aspectes negatius i positius. Ara, ja ho veurem. Tot necessita el seu temps i s’ha d’anar madurant. però amb aquest aspecte, ena quests darrers temps, des de molts partits i des de moltes persones concretes hi ha un canvi d’orientació, hi ha molta gent que ho desitja, i per a mi tan de bo que algun dia ho aconseguíssim, si es pot aconseguir en condicions raonables. S’hi ha de ser per fer un estat corrupte com d’altres, tampoc serviria de res.’


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.