Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 de juny de 2009
1 comentari

Josep M. Espinàs i el PV, segle XXI

En primer lloc, us escric sobre el llibre de Josep M. Espinàs, A peu per Múrcia. Valle de Ricote (La Campana). He llegit tots i cadascun dels llibres de viatges de l’Espinàs. I aquest, com tots els anteriors, m’ha resultat un goig. Si llegir llibres de viatges és viatjar sense moure’s de la cadira de braços, del sofà o del llit de casa, llegir l’Espinàs és fer tu mateix les troballes (personals, d’objectes, d’arbres, etc.) que conta al llarg de les pàgines del llibre. I sempre em quede amb ganes de més text, de més vivències, de més realitat viscuda per l’autor i traspassada al lector (en aquest cas, jo mateix i parle per mi mateix). 
 
Aquest llibre que dedica als murcians que van venir a Catalunya fa molts anys, als seus fills i als seus néts catalans,  fa el recorregut des de Cieza fins a Archena. I en aquest trajecte passa per Abarán, Blanca, Ricote, Ojós, Ulea, Villanueva del Río, Archena i Balneari d’Archena. 
 
I de l’altre que us vull escriure és el que ha editat la UV-Estudi General, dins la col.lecció de Quaderns d’Orientació Valencianista, País Valencià, segle XXI, Vint-i-una reflexions crítiques. Aquestes reflexions crítiques són la continuació de Qüestions per al debat, propostes per al canvi, llibre que no he llegit encara. 
 
Les vint-i-una reflexions són de Ferran Garcia-Oliver, Pau Viciano, Juli Capilla, Martí Domínguez, Vicent Pitarch, Doro Balaguer, Vicent Partal, Pasqual Mollà, Jordi Muñoz, Antoni Defez, Toni Mollà, Josep L. Barona, Francesc Pérez Moragón, Carles Mulet, Francesc Viadel, Francesc Burguera, Francesc Bayarri, Adolf Beltran, Gustau Muñoz, Antoni Furió i Joan F. Mira (Epíleg). Els noms del “reflexionadors” ja diu molt del contingut i la importància dels textos recollits pels editors Antoni Furió, Gustau Muñoz i Pau Viciano. No us sabria amb quina de totes les 21 reflexions quedar-me… perquè totes tenen el seu valor i totes aporten alguna coseta per tal de “remoure” (si és que encara arribem a temps) aquest País Valencià nostre (i tan adormit… o no). 
 
Com que acabem d’eixir d’unes eleccions al PE i aquestes no han estat per a tirar coets (com solem dir per ací), vull acabar l’apunt amb els mots amb què acaba el seu Epíleg Joan F. Mira. Ho pot dir més fort però no més clar:

“Entre altres coses, perquè el creixement decisiu del nacionalisme polític és l’única possibilitat, l’única, que ara o en un futur pròxim la dreta espanyola perda el poder al País Valencià, que és un poder que ens porta a la desintegració física i moral. I, sobretot, és l’única possibilitat que el país siga visible i real com a país. O això, o PP fins al segle XXII, i Comunidad fins a la solució-dissolució final. I qui no ho veu, és que veu molt poc. O que no ho vol veure, afegiré: perquè només creu en la llei mecànica del pèndol, en Espanya, i en l’etern retorn.” (pàg. 155) 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Des del Principat és poden aportar sinèrgies i polítiques positives o negatives cap a la nacionalitat valenciana.

    Fins ara s’han dut a terme sinèrgies negatives i interessades des del Principat, que ningunegen les gents del País Valencià i afectant en contra del poble valencià. A menystindre’l duent-lo al maltracte i a la marginalitat de la generalitat del País Valencià.

    Fet que ha sabut aprofitar a conveniència els espanyolistes del Partit Popular seguits pel PSOE espanyol.

    El ‘lobby’ socio-popular dels catalanistes-espanyolistes de la Generalitat de dalt, l’únic que ha pretés és estendre i exportar aquest tipus de de model catalanista espanyol en favor dels espanyolistes per alhora continuar ningunejant el País Valencià. 

    Ningunejant, menystenint el País Valencià i les seves gents , en nom dels espanyolistes catalanistes o catalanistes anti-valencians, per aconseguir l’efecte de dur-nos a tots a la marginalitat de la generalitat de baix.

    Alhora que sembla queno volen saber que ningunejant el País Valencià i a les seves gents, és ninguneja alhora una part important del territori. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.