Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Dilluns, al matí, en tenir una hora lliure a l’institut, vaig redactar un apunt una miqueta més extens en què deia alguna coseta més de l’estimat i gran patriota que diumenge ens deixava. I confirmava amb un correu, al fill i amic, la meua intenció d’acompanyar-los en l’Eucaristia corpore in sepulto, si Déu volia. I així fou.

     Arribí cap a les 17:30h i encara no havia aparcat el cotxe ja havia vist l’amic Toni Montes. Ell mateix em digué on podia aparcar i com arribar a l’església des d’on havia deixat el cotxe. En arribar a l’església em cridà l’atenció una senyera amb un llaç negre en senyal de dol per la mort de l’homenot (com diria Josep Pla). Fiu una miqueta de temps. I ja hi vaig entrar per tal de seure en un dels bancs.

     Cap a les 18:00h, mentre escoltàvem unes notes de dolçaina i tabalet, els preveres que concelebrarien l’Eucaristia, presidits pel P. Prior de Montserrat, i el P. Joan Carles Elvira (aquesta vegada em P. Abat no pogué fer acte de presència perquè diumenge faltava el monjo i filòsof Andreu Marquès i el soterrament tingué lloc dilluns també), s’adreçaren al cancell per tal de rebre les despulles de Josep Lluís i els familiars i amics que acompanyaven el cos des del tanatori.

     Entre els concelebrants hi havia moltes cares conegudes: Pere Riutort, Francesc Mulet, Alexandre Alapont, Vicent Sarrió, Llorenç Gimeno (que féu de mestre de cerimònies), Francisco Gil, Vicent Micó, etc. fins a 19 concelebrants (inclòs el fill) i un diaca sud-americà.

     Durant la Missa poguérem escoltar diversos fragments de peces musicals clàssiques estimades pel Sr. Bausset. I en l’homilia el P. Prior de Montserrat féu referència a diversos passatges que li havia dedicat el P. Abat en l’homenatge retut al OCCC arran del centenari de l’amic Josep Lluís.

     La cerimònia acabà amb unes paraules d’agraïment dites pel fill a totes i tots els que havíem acompanyat la família en aquests moments de dolor i d’esperança. I solament vull resaltar una de les idees que volgué que ens en duguérem per tal de continuar la nostra tasca d’estima del nostre poble i cultura. I aquesta idea és que, segons digué Josep Miquel, quan moltíssimes persones entre diumenge i dilluns els havien dit a les filles i fill que ells havien perdut un pare, i “nosaltres”un referent, que no era així, sinó tot el contrari: ells havien guanyat un pare i nosaltres un referent. Solament espere que sapiem entendre el que voldria el Sr Bausset de nosaltres ara que ens ha deixat.